Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de SVela

Susanna Vela

Consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

 

 

El dret a la ciutat




El mes d’octubre passat va tenir lloc a Barcelona la Biennal de pensament Ciutat Oberta, on es van debatre els reptes que tenen les ciutats en el context global, com la democràcia, la diversitat, l’urbanisme o la tecnologia. Vaig poder seguir, virtualment, alguna de les activitats no sense experimentar certa enveja.

M’entristeix la manca a Andorra d’espais per analitzar, per debatre idees i experiències quan tenim la capacitat i les persones per fer-ho. Tants esforços –i diners– en promoció turística o en obra pública i tan poc en anàlisi dels nostres espais urbans? No som capaços ni d’aprofitar els debats sobre lleis, com la de seguretat pública, per pensar en l’espai públic? O quan es replanteja, sortosament, l’ús del solar on es bastien els edificis de l’antiga caserna de bombers i Andorra Telecom? Ni quan un pla d’urbanisme permet la súper illa a Escaldes d’edificis que ho són tot menys sostenibles?

Però la ciutat, en el sentit més ampli, no només és un lloc, és un espai de relació. Em demanava per què no podem fer un exercici d’anàlisi i discussió de les “nostres ciutats” amb urbanistes, arquitectes, dissenyadors, artistes, sociòlegs, antropòlegs, escriptors, músics... a l’hora de plantejar les noves planificacions i respondre a les necessitats de la ciutadania: mobilitat, transport públic, serveis públics i infraestructures i quines relacions volem establir amb la natura que ens envolta. El dret a la ciutat és molt més que la llibertat individual d’accedir als recursos urbans (Harvey, 2012): es tracta del dret a canviar-nos a nosaltres mateixos canviant la ciutat. És, a més, un dret comú abans que individual, ja que aquesta transformació depèn inevitablement de l’exercici d’un poder col·lectiu per remodelar els processos d’urbanització.

En el congrés ordinari del Partit Socialdemòcrata del 16 de maig del 2015, i en el marc de la ponència Per a una participació ciutadana, es va proposar subscriure la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (Saint‐Denis, 2000), un document que proclama les llibertats públiques i els drets fonamentals reconeguts als habitants dels pobles i ciutats, vertebrat per una idea: la ciutat és de totes aquelles persones que l’habiten i totes elles tenen dret a la ciutat, als drets de ciutadania. No seria possible adoptar-la per part de les nostres administracions comunals? Cercar les formes de participació ciutadana en la definició dels plans d’urbanisme, de mobilitat o d’ús d’espais públics?

Posats a demanar, seria també possible formar part de l’organització Ciutats i governs locals unides?, que amb seu a Barcelona representa i defensa els interessos dels governs locals en l’escenari mundial, independentment de la mida de les comunitats que serveixen. Aquesta té una eina, l’Agenda 21 per a la cultura, un document de bones pràctiques on es recull com la cultura pot contribuir a l’assoliment del desenvolupament sostenible de les ciutats i que podrien incorporar els nostres comuns en la seva agenda política.

Reivindicar avui el dret a la ciutat té a veure amb la capacitat de generar un moviment democratitzador de base que lluiti per ciutats per a viure-hi, pensades per a les necessitats de la gent i on s’assegurin les condicions dignes de vida a qualsevol resident, en temes fonamentals com els serveis bàsics, l’habitatge, l’aigua, l’energia i el transport.

Manllevant les paraules del politòleg Joan Subirats, pensar la ciutat per reconstruir relacions, sostenir solidaritats, enfortir la identitat local i el sentit de projecte col·lectiu... Aspectes, tots ells, dels quals a Andorra anem justos.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte