Diuen que d’aquesta crisi ens en sortirem. Però la victòria anirà vinculada (ja ho veiem) a una forta despesa de les administracions públiques. Diners de l’Estat que serviran per fer front als crèdits tous que el Govern ha negociat amb la banca per a les empreses en dificultats o als salaris dels treballadors afectats per suspensions temporals de contractes o reduccions de jornada laboral, per posar dos exemples. Diners de l’Estat, per tant, que seran injectats al sector privat per ajudar-lo a sobreviure. I són precisament els detalls que envolten aquest rescat el que l’executiu es nega a publicar. Diu per preservar la intimitat i la confidencialitat (de les empreses). L’oposició a publicar un llistat de beneficiaris al BOPA, tal com es fa en d’altres casos com ara els ajuts a l’estudi, els ajuts a l’habitatge o les beques de menjador i transport escolar, no representa pas una manca de transparència, defensen. Una argumentació difícil d’entendre per part de la ciutadania, tenint en compte que transparència vol dir exactament això: donar els elements als ciutadans perquè puguin fiscalitzar on va a parar el diner públic. La població necessita saber quins han estat els beneficiaris d’aquestes ajudes, quins no i els motius pels quals s’han atorgat o rebutjat. D’altra manera, s’afavoreix el rumor, creix la sensació de viure en un entorn clientelista i els trajos a mida. I tot això, al cap del carrer, ens acaba portant a la desafecció política. Ara, que dia sí i dia també parlem d’higiene també l’hauríem d’aplicar en altres àmbits en què és molt necessària.