Les dades personals publicades al BOPA continuen sent de consulta de forma indefinida. A començaments d’any, el director de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) considerava necessària l’actualització de la normativa andorrana de protecció de dades al llarg d’aquest any. Es tracta d’adaptar la llei andorrana al nou marc normatiu europeu, i això s’ha de fer abans del maig del 2018. De les mesures que han de quedar recollides trobem l’anomenat “dret de l’oblit”, que en realitat, però, hauria de ser “dret a ser oblidat”.

La nostra legislació ja inclou la noció “a ser oblidat”. El novembre del 2014 s’aprovava la modificació de la llei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), que convertia el butlletí en una publicació íntegrament digital. El nou text introduïa també la noció del “dret a l’oblit” i el servei que gestiona el BOPA havia d’“impedir l’accés telemàtic a les dades de caràcter personal contingudes a la seva seu electrònica, a sol·licitud de l’òrgan emissor del document de què es tracti, un cop hagi transcorregut el termini d’exposició pública determinat per la norma que n’exigeix la publicació, o el que indiqui aquell òrgan” (art. 15).

No sé si vostès hauran fet la prova, però les dades de caràcter personal contingudes en el BOPA continuen sent de consulta més enllà del termini determinat per una norma. Potser és que l’òrgan emissor del document no ha indicat als gestors del BOPA que siguin eliminades de la xarxa? I jo em demano: per què? Perquè no ho saben?, per indolència i mandra?, per què no es diu com s’ha de fer –aquestes lleis són poc reglamentistes–? o perquè els és ben igual? No entenc per què ens dotem de normes que després no ens molestem ni a complir ni fer complir.

Desconec si alguna persona s’ha adreçat a l’APDA per demanar que elimini del servidor del BOPA alguna informació personal. Els exemples els posava el mateix Govern: les proclames matrimonials –passats els quinze dies de vigència, ja no tenen interès per a ningú (deien)–; els requeriments del servei d’Inspecció Tributària per reclamar les declaracions-liquidacions de rendes no satisfetes o per la liquidació d’impostos (IS, IAE...) –quan les persones ja han rectificat i complert amb les seves obligacions tributàries.

He mirat d’informar-me i en la memòria que publica anualment l’APDA, https://www.apda.ad/system/files/memoria_apda_2016_0.pdf, no he sabut veure aquest tipus de demandes. Tampoc he trobat si a les redaccions dels mitjans de comunicació escrits arriben reclamacions de persones que volen la supressió del seu nom o imatge de l’edició electrònica de la publicació perquè creuen que els pot perjudicar. Aquesta és una qüestió de gran complexitat i importància, ja que la pretensió legítima, el dret a l’honor o a la pròpia imatge, connecta també amb els drets a la llibertat d’informació i d’expressió.

Com que encara no s’ha fet gaire res (?), demanaria als responsables que tinguessin en compte aspectes com la forma en què se suprimirà la informació (el fitxer, el codi font) o com s’evitarà que sigui accessible fent una cerca a través dels cercadors (la no indexació). M’agradaria pensar que la qüestió se centrarà en la indexació o no indexació de la informació, però en cap cas en la supressió dels continguts ni a limitar la funció dels cercadors interns de cada hemeroteca digital. Si la informació es va publicar lícitament, aquesta informació no ha de des­aparèixer.

Amb tot això i, encara que no serveixi de precedent, aquesta manera indolent –i selectiva– que tenim de complir algunes normes pot, en aquest cas, valorar-se com un temps per reflexionar i permetre que totes les parts implicades en la protecció de les dades personals i de les llibertats d’expressió i d’informació cerquin les millors solucions abans de tornar a redactar un text legal poc madurat i que tindrà dificultats per ser aplicat.