El 2 d’abril del 2013, l’aleshores secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), Ban Ki-moon, va visitar Andorra. Una visita històrica en què el cap de Govern, Antoni Martí, es va comprometre a regular el dret a vaga. Un dret que recordem que està reconegut a la Constitució però que en ple segle XXI encara no s’ha desenvolupat, perquè mai ha entrat en l’agenda política dels que lideren el país. Aquesta és una carpeta que resta oberta d’ençà que es va aprovar la Carta Magna i incomprensiblement continua sense afrontar-se. I el pitjor del cas és que sembla que el 2017 tampoc serà l’any escollit, ja que en els discursos de Martí de final i de principi d’any hem sentit a parlar de grans reformes i d’Europa, molt d’Europa. El que no sé si els agradarà gaire als negociadors europeus és que el Principat encara estigui pendent de desplegar una normativa que reguli els conflictes col·lectius i que doni garanties de defensa dels drets dels treballadors. Martí, quasi quatre anys després, ja no complirà la paraula donada davant Ban Ki-moon, ja que aquest acaba de ser substituït en el càrrec amb l’entrada d’any. El que sí que li va regalar el líder de l’executiu a l’exmandatari internacional el setembre passat va ser un Joc de l’Oca de la Casa de la Vall i li va descobrir que en una de les caselles apareix la seva figura en la visita que va fer al nostre país. Imaginem que l’obsequi és perquè no s’oblidi de l’incompliment o simplement una metàfora per fer-li saber que el dret a vaga continua a la casella de la mort, aquella en què es torna al principi del recorregut.
