El fenomen del Louvre

Des que vaig estudiar Història de l’Art a la UAB fa 38 anys he sentit constantment a la vora de l’orella: “L’art no interessa a ningú.” Quina mena de carrera universitària has escollit? Quina frustració més gran, el que m’entusiasmava i al que em volia dedicar era pràcticament una missió impossible. No vaig voler tirar la tovallola i vaig anar a viure a Nova York a treballar al Guggenheim Museum. Ostres, allí tenia els ulls com a taronges en veure les cues que cada dia hi havia per entrar-hi. En aquells temps vaig pensar que definitivament l’art sí que interessa, i molt més del que aquell murmuri deia.
Fa unes quantes setmanes va reobrir el Louvre, i tot i les restriccions per la pandèmia hi havia cues per entrar-hi. Segons el seu director, Jean-Luc Martínez, es preveu la visita d’entre 4.000 i 10.000 visitants diaris. I el 60% del públic actual és de la ciutat de París i de la resta de França.
El MoMa acollirà 800 visitants al dia, un centenar de visitants per hora, majoritàriament de Nova York. I quan vaig llegir l’article The  wait is over: MoMA and Met have reopened em vaig preguntar: quanta gent hi ha actualment a Nova York que visita els museus? Si comptem les institucions museístiques més importants, com el MoMA, el Met, el Guggenheim, la FrickCollection i el Whitney Museum of American Art, més les innombrables grans galeries d’art, com ara la Garggosian Gallery o la Marlboroug, ens podem  aproximar a una xifra que trenca de forma flagrant el mite que l’art no interessa a ningú.
Segurament pensareu que els exemples donats són una excepció en tractar-se de museus molt importants i que la realitat no és aquesta. Pensareu que faig referència a grans museus ubicats a grans metròpolis, cert. Però miro una exposició en una ciutat normal, amb unes institucions museístiques normaletes, i les xifres em tornen a parlar que l’art sí que interessa, més del que es pensa. Em refereixo a l’exposició Via Mística, de Bill Viola, a Cuenca. L’exposició dedicada a l’artista més important de videoart va superar els 70.000 visitants en quatre mesos (octubre-febrer), i com afirmava el vicepresident de Castella-laManxa, José Luis Martínez Guijarro, amb deu milions d’euros d’impacte econòmic en una època turísticament baixa.
I a Andorra? Ens sorprendria... Només cal trencar el fals mite que l’art no interessa mitjançant exposicions d’interès artístic comprovat i contrastat per atreure visitants com abelles a la mel.