El final del túnel

El Govern de Toni Martí va insistint, invocant la coneguda metàfora, que a Andorra veurem aviat la llum del redreçament econòmic al final del túnel.

La presentació de l’informe anyal de la Cambra de Comerç, dijous passat, ha estat tanmateix un nou desmentiment de la comunicació cloroform del Govern.

Inicialment la presentació de l’Informe Econòmic 2015 de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra va semblar que es volia emprar per donar una imatge de recuperació econòmica. Tanmateix, el president de la Cambra assenyala que durant el 2015 “el ritme d’activitat es va alentir en relació al 2014”. És així: “Les xifres oficials del PIB mostren un creixement del 0,8% en termes reals, molt més moderat que el que es va registrar el 2014, que havia estat del 2,3%.”

Al capdavall, tot i les espurnes d’esperança, el president de la Cambra reconeixia dijous passat “la desacceleració del ritme de creixement global de l’economia d’Andorra” recordant que “el creixement oficial del PIB andorrà durant el 2015 va ser inferior al del PIB europeu, espanyol i francès, a diferència del que havia succeït el 2014”.

Llegim que la Cambra es felicita que hi hauria “195 establiments nous” durant el primer semestre d’enguany. No deixa de ser curiosa aquesta consideració quan tothom pot observar que augmenta en les vies comercials d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany el nombre de locals tancats amb el cartell “Es lloga” i els anuncis de la premsa deixen en evidència l’enormitat del nombre de despatxos i oficines disponibles. Pensem que la infraestructura comercial del poble d’Encamp és també molt reduïda i que, com deia ahir l’economista Gerard Martínez al Diari d’Andorra, “el comerç es redueix més o menys a zero al poble de Sant Julià”.

Em sap greu, però no sabem pas veure el fonament de l’afirmació del president de la Cambra en el sentit que “Andorra encadena tres anys consecutius de creixement econòmic”.

Tant és així que dijous ens assabentàvem que una empresa andorrana, dedicada als implants dentals i en el mercat des de fa 28 anys, ha obert una delegació a la Seu d’Urgell i hi ha creat cinc llocs de treball. Allí hi fabricarà pròtesis dentals per a clients d’Espanya, França i Portugal.

Fonts d’aquella empresa han explicat a la premsa de Lleida que “les pròtesis són productes a mida amb terminis d’entrega de menys de 48 hores, cosa que, des d’Andorra, amb els tràmits duaners, no ens era permesa”.

La notícia de premsa publicada dijous passat, el mateix dia de la presentació de l’informe de la Cambra de Comerç, diu que l’empresa no descarta traslladar tota l’activitat a la Seu d’Urgell.

Aquí tenim un perfecte exemple de la necessitat d’aconseguir un bon acord d’associació amb la Unió Europea. Fins que no el tinguem les nostres empreses tenen i tindran molts entrebancs per poder desenvolupar la seva activitat en condicions de competitivitat adequades i adaptades a una economia que necessita la unió duanera per exportar sense patir.

I mentre no hàgim aconseguit aquest embrancament positiu amb la Unió Europea, els empresaris d’Andorra es continuaran veient abocats a instal·lar-se en un país de la Unió Europea per poder mantenir la seva activitat.

Al ritme que porta el país, la llum que els responsables del Govern creuen veure al final del túnel podria aparèixer ben distinta de les previsions: serà el de la locomotora que ens passarà per damunt.

El país necessita, per retrobar el gust per l’esforç i el treball, un xoc psicològic, una mena de sacsejada elèctrica, que serveixi per despertar l’energia vital dels pobles, que és l’ambició. I amb el Govern de Toni Martí no queda altra cosa que resignació.