Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

El firal dels burros. Escrit per: Jan Arbona




Els tres o quatre cops que amb el pare vàrem anar a veure el padrí un dia de mercat, no els he oblidat, tot i que ens remuntem als anys 70; per una part el record d’aquells llargs viatges amb el pare per la Collada de Tosses, quedar-nos a dormir a casa dels parents a Ripoll o a Prades, segons per quina carretera el pare decidia tornar, i aquell mercat on el padrí feia les paus entre masovers enfadats, menestrals rondinaires i bestiar ben polit.

Feia anys que el padrí ja no tractava amb les mules, ell posava pau i arranjava acords entre les discussions i les raons, i com a home assenyat la seva paraula tancava qualsevol diferència.

Un migdia, poc abans que uns i altres fessin via cap al passeig per fer el vermut, i poc després omplissin les taules de Cal Jeroni o de Can Vi Ranci amb el dinar i els porrons de vi, el padrí feia estrènyer les mans a dos menestrals que tenien una diferència de preu en dues mules que un venia a l’altre; no em vaig poder estar de preguntar al padrí si li semblava bé que li haguessin venut una mula malalta al més jove, i em va respondre una cosa com que tant important és saber vendre com saber qui envies a fira a comprar; ni un ha fet bé ni l’altre havia de ser avui aquí, però el seu amo està més per la botiguera que no pas per la feina; ja s’ho faran.

A l’hora del vermut al cafè de l’oli, ara un, ara un altre anaven passant masovers, menestrals i amos a saludar el padrí, i amb cada estreta de mans una moneda anava a la butxaca de l’armilla. Aquell dijous el padrí ens convidà a dinar a l’hotel on tenia la taula sempre servada, i en atansar-se l’amo a la taula el padrí li donà tres o quatre monedes i les instruccions: escudella barrejada, pa moreno, vi i codonyat per a la canalla de l’estable.

Mentre el pare i el padrí tallaven donja i xolís de la fusta i aixecaven el porró, vaig sentir aquella canalla que raspallaven mules i cavalls i carregaven sacs, com celebraven aquells plats i aquell dinar asseguts a l’abeurador amb els peus damunt les saques de farina, mentre jo agafava la forquilla per donar compte d’un pollastre amb prunes i el pa blanc.

Avui, dessota aquells plataners del firal dels burros, ja no s’hi estaquen mules ni matxos, tampoc eugues, i no es fa el vermut a les dotze. Vaig tenir la sort de no veure-ho, tot i que m’ho varen explicar, com la fundació d’una caixa aixecava a finals dels setanta un edifici al lloc on al llarg de molts anys s’havien fet els tractes de compra i venda del bestiar. Llavors va passar a ésser un lloc on, com bestiar, quasi dues-centes famílies viurien, malviurien apilades, i en pagarien un lloguer tota la vida a canvi de la seva feina.

De tractes d’homes, de la gorra fins al clatell i faixa cenyida, de paraula donada i acords que tenien més valor que una escriptura, es passà a mirades grises, camises amb els punys tacats de blau de la tinta, corbatins a vídues i canalla que en lloc de riure amb un plat d’escudella es miraven amb gola l’aparador de la fleca i els llonguets acabats de fer, mentre les seves mares es deixaven els genolls al marbre de La Caixa perquè els senyors el trobessin ben net i lluent al matí.

De l’alcalde que va permetre que aquell prat desaparegués, del president de La Caixa que va bastir l’edifici i del ministre hereu del dictador que el va inaugurar no en queda record, ni tan sols la placa de marbre amb els noms i la data, pel que em va dir la néta d’un menestral; que sí que volia que li expliqués com el padrí ensenyava a menar els tamborells al riu, tot fent la becaina damunt la sorra, i les mules sabien trobar el camí totes soles cap a l’obra.

El seu pare fou un dels nens que van créixer en aquell edifici al firal dels burros, i que durant molts anys es va guanyar la vida encirant sabates als peus d’aquelles escales de marbre que la seva mare fregava cada tarda, i abans que els temps el condemnessin al cafè de l’oli, vingut a menys i refugi de perdedors, on amb un got de vi i encara un somriure i ànims per explicar a la seva filla els records del firal dels burros, i el padrí Josep.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic