Els dies 20, 21 i 22 d’octubre, Andorra va acollir la 37a Assemblea Regional Europa de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF). Sota el lema Coopération et développement économique en région Europe, 24 delegacions parlamentàries d’arreu del continent i de Nova Escòcia (Canadà) van debatre sobre les transformacions econòmiques, l’impacte de la intel·ligència artificial i el paper dels joves francòfons com a agents d’innovació.

La trobada va culminar amb la Declaració d’Andorra la Vella, que insta a reforçar la cooperació en tres eixos clau: desenvolupament econòmic sostenible, participació juvenil i innovació. Tres línies que també poden inspirar els joves andorrans, immersos en un món cada vegada més digitalitzat i multilingüe.

Més enllà dels discursos i les fotografies oficials, la trobada va deixar una pregunta flotant: quin lloc té avui el francès entre els joves d’Andorra?

Vivim envoltats de pantalles on l’anglès té una presència natural i global, especialment en els àmbits dels negocis, la ciència i la tecnologia. Però aquesta realitat no és incompatible amb el valor d’altres llengües que també connecten cultures i oportunitats. El francès n’és un bon exemple: una llengua viva, de cultura i de pensament, que continua obrint portes a l’educació, a la recerca i a l’àmbit professional en molts països del món.

Andorra és, per essència, un país pont: amb el català com a llengua pròpia, però en convivència natural amb el francès i el castellà gràcies a la seva situació geogràfica i cultural. Aquesta condició ens converteix en un espai privilegiat per fer conviure llengües, cultures i mirades. En aquest mosaic, el francès hi té un paper essencial. No només com a llengua oficial, sinó com a eina d’inclusió i de futur per a les noves generacions.

La francofonia, però, és molt més que parlar francès. És una comunitat de valors: la solidaritat, la igualtat d’oportunitats, el respecte per la diversitat i la defensa dels drets humans. Són valors que connecten directament amb la mirada socialdemòcrata que defenso: posar les persones al centre i creure que la cultura i l’educació són claus per avançar com a societat.

Si volem que els joves andorrans se sentin part d’aquest espai francòfon, cal que el francès sigui viu fora de l’aula. Que el trobin a les xarxes, als projectes culturals, a les empreses que innoven o als intercanvis amb altres països francòfons. Que el visquin com una llengua que obre portes, no com una assignatura més.

La reunió de l’APF a Andorra ha servit per recordar-nos que la francofonia no és cosa del passat, sinó una aposta pel futur. I que aquest futur, si l’omplim de veu jove i d’energia creativa, pot –i ha de– parlar amb accent andorrà.