‘El fúmbol es asín’

Els estadis buits, sense càntics dels aficionats, sense turistes buscant la imatge que els doni molts likes i que acaben de pagar 100 euros per una samarreta oficial. Només juguen els professionals o els semiprofessionals. Tots tenen dret a poder-se fer unes proves PCR per continuar donant puntades de peu a una pilota. Per sort, els periodistes esportius podem continuar fent notícies. Alguns nens o nenes, els pares dels quals paguen les seves quotes religiosament, porten un any sense jugar i altres han hagut d’esperar moltíssims mesos per tornar-ho a fer. Malgrat tot, el futbol continua sent “el més important de les coses menys importants”. La UEFA i la FIFA, uns organismes que són tot un clàssic de la corrupció els últims anys, han patit un atac de banyes força important. Un cop d’Estat futbolístic. I volen crear la seva competició particular farts que la UEFA i la FIFA s’enriqueixin a costa d’ells. I un cop atacats surten les veus que diuen: “El futbol és dels fans.” De veritat s’ho creuen? Preus d’entrades desorbitades, horaris de partits intempestius o també pels xinesos, en plena migdiada. Clubs que són rics gràcies als petrodòlars. Clubs que són propietat de fons d’inversió (aquí en tenim alguns exemples a petita escala, però aquí de fans n’hi ha ben pocs). A Qatar faran un Mundial i en les obres han mort moltíssims treballadors en condicions de feina més aviat dubtoses. Els clubs, que han volgut crear la Superlliga i que l’han convertit en un nyap en només 24 hores d’existència, també pensen només a omplir-se les butxaques. Molts han sortit a valorar-ho tot com a grans experts. Sens dubte, “el fúmbol es asín”. Si no generés tants diners ningú es posaria les mans al cap. Dinerito.