Ja li va passar a l’FC Lusitans. Se’n recorden d’aquell club? Va jugar contra el West Ham el 2015 a la UEFA Europa League. Va guanyar tres títols de lliga (un de segona i dos de primera), una Copa Constitució i dues Supercopes. El 2020 van jugar a segona i després van acabar desapareixent i esdevenint notícia lluny de la gespa artificial pels plets judicials, molts dels quals van acabar en condemna i posterior embargament decretat pel saig. En aquell club van arribar a militar jugadors de renom, un dels més importants, a nivell espanyol, va ser Edu Moya. Exprimera divisió amb el Mallorca i el Recreativo de Huelva. Sempre han vingut jugadors amb nom, però després s’han topat amb la dura realitat del futbol d’aquí. Els clubs no creixen com ho haurien de fer. Tampoc hi ha massa mecanismes per tenir un control. De fet, molts d’aquests futbolistes marxen i ho fan per no tornar més. Alguns parlen i d’altres ho fan amb més silenci que una altra cosa. També hi ha el cas de molts clubs que canvien en la seva totalitat les plantilles o, fins i tot, que s’acaben venent a inversors que després no rutllen. La UE Sant Julià està sent el nou Lusitans. De moment sobreviu, però ja són dos mesos sense cobrar i van pel tercer. Els han promès que cobraran a finals de desembre. Alguns, potser més llestos, han decidit marxar. D’altres ja van descobrir a inicis de temporada la seriositat en la gestió. Acumulen dos partits presentant-se sota mínims, rebent golejades, amb un tècnic interí, amb jugadors que no cobren. Qui carai ho regula, tot plegat? És bo i sa per al futbol andorrà que passin aquestes coses? Reflexionem o millor, resem.