El futbol sala ‘local’ es reivindica

Molts, fins i tot alguns que hi estan implicats, deien que la lliga nacional de futbol sala, la Lliga Viatges Pantours, no tenia nivell. És cert que ni els mateixos que l’organitzen la valoren. Els diners, procedents de la UEFA, estan a la lliga nacional de futbol, els fitxatges estrella també, i no enganyarem ningú: estan més mimats i les atencions van més cap a l’esport rei. Per exemple, quan va esclatar la crisi al Futbol Club Andorra –ara ja ningú ho recorda... Gràcies Piqué!– només va desaparèixer el futbol sala, i això que estava a divisió de plata, la segona categoria més alta de l’esport 40x20. El CE Sant Julià es va quedar com l’únic a competir a fora (juga a tercera espanyola) i l’FC Encamp dominava la competició domèstica. Només li feia ombra el DDS Madriu. Alguns jugadors bons van cansar-se de tant viatjar amb els lauredians i altres es van quedar sense equip per la desaparició de l’FC Andorra de futbol sala (només ho feien per Catalunya) i van emigrar a la lliga per reunir-se i conquerir lligues. Va arribar un moment que la lliga nacional de futbol sala va perdre tot tipus d’interès. I de cop i volta es crea el SAE Sant Julià i després l’Atlètic Escaldes amb molts jugadors de l’FC Encamp. La temporada passada es va passejar a una segona ja desapareguda i enguany és el favorit per al títol, per plantilla i per jugadors. Els encampadans es van refer amb velles glòries del futbol, amb Javier Saviola com a estendard. Dilluns van omplir el pavelló d’Encamp. Cada gol se celebrava com un autèntic títol. Hi va haver polèmica abans, durant i després. El futbol sala també existeix. Bonica reivindicació. Es perdi o es guanyi és per estar-ne orgullosos. Crec jo...