El futur de la xarxa de mobilitat

La mobilitat i els problemes de circulació estan presents a la nostra xarxa viària. De fet, al Principat hi ha al voltant de 140.000 desplaçaments de vehicles diaris, dels quals uns 65.000 només es produeixen a la vall central. A aquestes dades, cal sumar-hi els vehicles que visiten el Principat, com els més de 107.000 que ho van fer durant tot el pont de la Puríssima. Així doncs, les carreteres andorranes reben una sobrecàrrega de moviments amb els 4,5 milions de vehicles anuals que visiten el país. Per aquest motiu, ja es treballa en dispositius per poder absorbir tot el trànsit que es rep i que, per tant, les afectacions siguin les mínimes.

D’aquesta manera, a banda de la potenciació de l’ús del transport públic i altres desplaçaments sostenibles, també cal continuar treballant en el desenvolupament de les carreteres del país o de les alternatives de mobilitat de cara al futur, no només a l’interior del país, sinó que també cal treballar en la connexió a l’exterior. En aquest sentit, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, i el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, juntament amb el departament de Mobilitat, van presentar la setmana passada un estudi sobre les possibilitats d’obertura de la xarxa de mobilitat andorrana amb l’espai europeu.

L’estudi analitzava les diferents possibilitats des de la connexió ferroviària amb França o Espanya, així com millores a les infraestructures viàries o la potenciació aeronàutica. En aquest cas, molts dels estudis i projectes, a banda de suposar inversions multimilionàries, no depenen solament d’Andorra, sinó que primer necessiten una inversió a territori francès o espanyol per part dels governs veïns, és a dir, depenen en gran part de l’entesa i la bona cooperació dels països. El fet de no dependre només de nosaltres mateixos, dificulta algunes possibilitats d’obertura de la xarxa, però com a mínim, amb aquest estudi ja estem preparats. Per exemple, si Espanya decidís portar el tren fins a la Seu d’Urgell, aleshores Andorra ja tindria l’estudi amb el cost que implicaria si es volgués enllaçar aquesta connexió ferroviària.

Ara bé, l’estudi també mostrava algunes actuacions per desenclavar Andorra que només depenen de nosaltres, com ara la variant de la Solana del Pas de la Casa, la qual estaria gairebé en la seva majoria en territori andorrà, o les diferents connexions aèries a través del futur heliport nacional de la Caubella. La variant de la Solana del Pas de la Casa seria una segona sortida viària cap a França, un vial d’uns 6,4 quilòmetres que reduiria el temps actual i també ajudaria a descongestionar l’entrada i la sortida de vehicles per la frontera amb França. Un altre dels projectes que mostrava l’estudi és el vial elèctric col·lectiu per millorar la connexió amb l’aeroport. Es tractaria d’un transport segregat que anés de forma paral·lela a la carrereta i que també pogués passar per la Seu d’Urgell.

Estudis com aquests són realment essencials per al futur desenclavament de la nostra xarxa viària. La realitat del nostre territori fa que només tinguem una via d’entrada per Espanya i una per França, a banda de la connexió aèria gràcies a l’aeroport d’Andorra–La Seu, la qual està donant els seus fruits. Per tant, cal buscar noves vies i noves alternatives tant de mobilitat interna perquè no es produeixin sobrecàrregues que vehicles que les nostres vies no puguin absorbir, com també noves possibilitats d’obertura de la xarxa de mobilitat andorrana amb l’exterior. Per aquest motiu, celebrem les conclusions d’aquest estudi, ja que és un primer pas per disposar de les diferents alternatives realistes i quantificades per poder estar ben connectats amb l’exterior tant per nosaltres mateixos com també pels turistes que ens visiten.