El futur de les pensions és una qüestió que ens preocupa a tots. El sistema té disfuncions estructurals que cal revisar. No acceptar aquest fet seria com caminar amb una bena als ulls. Dit això, a l’hora de prendre decisions cal disposar d’un ventall de solucions que sigui el resultat d’una anàlisi exhaustiva del sistema actual. Per això m’agradaria recordar que l’any 2012 es va fer un estudi actuarial de la branca de jubilació de la CASS que dibuixava tres escenaris futurs. En tots els autors del treball preveien que el sistema entraria en dèficit l’any 2016-2017 i que s’esgotarien les reserves de la CASS el 2030-2031. No obstant això, aquestes hipòtesis sobre el dèficit no s’han complert, entre altres coses perquè, com ja vam explicar al BonDia, aquest estudi partia de premisses errònies, com per exemple una sobreestimació molt considerable de la despesa de pensions. I això no ho dic jo, ho va reflectir la mateixa CASS en un treball comparatiu entre l’esmentat estudi actuarial i les liquidacions de la parapública. Cinc anys més tard, la mateixa CASS presenta un nou estudi actuarial on ja s’allarga la situació del dèficit al 2022 i l’esgotament de les reserves al 2037. I els mateixos autors de l’estudi admeten, per exemple, que no s’han pogut utilitzar dades com l’esperança de vida dels residents perquè no existeixen i s’han hagut de fer servir les de França i Espanya. Amb el futur de les pensions no hi podem jugar i si s’han de prendre decisions que exigeixin sacrificis a tots els ciutadans almenys hem d’exigir que aquestes parteixin d’uns estudis la rigorositat dels quals no admeti dubtes.
