El futur econòmic post-Covid

Fa temps que es diu que Andorra té un model econòmic madur massa depenent del turisme i que sentim que el nostre creixement econòmic està basat en una economia tradicional poc diversificada i que és necessari iniciar el seu procés de mutació.
Ja fa dies que el tema de la diversificació econòmica del nostre estimat país està a sobre de la taula. La legislatura passada havia de ser una prioritat política, al meu entendre després de l’adaptació de la Llei d’intercanvi automàtic d’informació fiscal. Des de llavors se n’ha parlat molt, però podríem dir que no s’ha avançat massa. 
El coronavirus ha estat un electroxoc, la pandèmia ens ha obert els ulls de cop i ens ha recordat la nostra fragilitat del model econòmic i del retard en el comerç en línia. Però d’un fet negatiu cal treure’n lliçons i mirar endavant en positiu. Ara més que mai, cal que els polítics i el teixit empresarial treballin junts per la diversificació econòmica exitosa del nostre país, com diu la dita: millor tard que mai.
Un dels objectius hauria de ser atraure talents i empreses innovadores d’alt valor afegit, legislant adequadament i inspirant-nos en les bones pràctiques internacionals en sectors complementaris a l’oferta actual, per aportar riquesa i generar nous llocs de treball. Aquest és el punt clau de la diversificació i de l’obertura econòmica exitoses.
Què fa atractiva Andorra per als inversors?
Podem dir que tenim un dels marcs fiscals més atractius del món, la qual cosa hauríem d’intentar conservar, malgrat l’endeutament contret arran de la crisi de la Covid-19. No serà fàcil, però ens haurem d’esforçar per trobar una fórmula factible per no apujar els impostos, per això, caldrà reinventar-nos econòmicament i ser molt rigorosos en la gestió del país. Caldrà optimitzar recursos, racionalitzar la despesa i prioritzar projectes. Necessitem, més que mai, una bona gestió transparent dels diners públics, respectant el principi de concurrència marcat per la Llei de les finances públiques.
Un altre dels punts atractius són els convenis firmats amb països de l’entorn per evitar la doble imposició, la nostra situació geogràfica, la seguretat, l’entorn natural fantàstic, la gran oferta d’ocis diürns i d’activitats esportives, així com la tranquil·litat de vida per a les persones amb notorietat pública.
Llavors, per què no hem obtingut els resultats esperats a nivell de l’apertura i la inversió estrangera i de la diversificació econòmica abans de la pandèmia? Si tractem del tema amb els inversors estrangers i amb les agències especialistes en inversió estrangera, tots coincideixen: hi ha coses que cal millorar. 
Enunciaré les més importants: el primer punt és el reforçament de la seguretat jurídica del país, ja que és vital tenir lleis clares que regulin nous sectors d’activitats i tenir un sistema ràpid de resolucions judicials. El segon punt és l’agilització dels tràmits administratius per obrir un negoci, hem d’aconseguir resultats factibles, tenint en compte la dimensió del país i els milions gastats pel Govern per agilitzar l’administració pública. El tercer punt es tracta de posar a sobre de la taula el tema del reagrupament familiar automàtic pels talents internacionals, amb una nacionalitat diferent de la francesa, espanyola o portuguesa.
I finalment hi ha el tema de la banca: d’una banda, els inversors tenen una gran dificultat per obrir un compte bancari, tot i haver obtingut l’autorització del Govern, i d’altra banda es queixen que no hi hagi una banca de negoci, com s’entén en el pla internacional, per finançar els projectes i, a més, denuncien la manca de la figura del prestador d’última instància per donar garanties al país. 
En definitiva, encara hi ha molt camí per recórrer, però confio en el poble andorrà que ha sabut lluitar i tirar endavant sempre. Hem fet un camí espectacular des de l’època de subsistència i estic convençuda que ens adaptarem, esforçant-nos-hi molt tots plegats.