La millor vista de la Seu Vella i del castell del Rei és des del turó del Gardeny. No en tingueu cap dubte. Des d’aquest indret ens podem imaginar com era el veïnat de la ciutat de Lleida que s’edificava sota de la porta dels apòstols de la catedral, una joia de l’arquitectura gòtica. Costa d’entendre com devia ser la perspectiva, atès que els murs construïts en fortificar el turó van provocar l’aterrament d’aquest alterós barri. Els panys de paret defensius van malmetre per sempre més la part alta de la ciutat, convertida pels exèrcits castellans en una caserna, amb el conseqüent desmembrament de tot el tresor artístic que s’hi albergava i la profanació de molts espais de culte. La nova catedral, la del carrer Major, sempre ha estat un temple que ha recordat amb el seu nom, Seu Nova, l’existència d’aquell altre, més alterós i monumental, que identificava Lleida amb tota una capital de referència en els dominis de la Corona d’Aragó.
Però no tot han de ser desgràcies. Cal recordar també, que la presència dels militars, sense voler, va contribuir a la salvaguarda de l’antiga catedral. L’aprofitament dels seus paraments com a una caserna i la construcció de la nova catedral a la part baixa del turó van impedir que l’antic i esplendorós temple hagués patit qualsevol altra evolució arquitectònica. Les invasives dependències militars van convertir la Seu Vella en una càpsula del temps, en una catedral medieval, això sí, despullada de molts ornaments, que ens ha pervingut amb bona part de la seva puresa arquitectònica.
Tornem al turó del Gardeny, on el seu castell amb l’església de Santa Maria, que durant anys hostatjaren una altra caserna militar, aquesta de tall contemporani, ens remet a l’antiga comanda templera que de certa manera vigilava la ciutat que del Segre s’enfilava al turó de la Seu. Aquest altre turó, el del Gardeny, i el seu castell han estat històricament un contrafort defensiu de Lleida, i com no, també cal dir-ho, un oblidat pels passants que ens atansem a aquesta capital provincial: no hi sabem anar.
La caserna militar del Gardeny, lluny de tenir el passat esplendorós de la comanda templera medieval, fou en el moment del seu tancament, l’any 1996, la darrera caserna militar de la província, si exceptuem l’acadèmia de suboficials de Talarn, que encara resta oberta. La majoria de les seves instal·lacions han sigut aprofitades i reinventades per a diferents usos, tot i que encara en resten en un estat d’abandó. El Gardeny i el seu passat s’obren com a un espai d’oportunitats empresarials en una ciutat de Lleida que sap aprofitar els canvis en noves oportunitats.
Amb aquest article inicio una sèrie que mostrarà diferents castells que encara avui s’alcen de Lleida fins a Foix passant per Andorra. Un viatge que ens portarà a conèixer diferents aspectes interessants de la història.