El globus i qui el ven

Qui ens havia de dir que faríem una crònica de gent que juga amb globus? Sembla una broma. Això sí, sis hores de retransmissió des de PortAventura. Va reunir més de 632.000 espectadors. Va repartir 20.000 euros en premis i va tenir patrocinadors de luxe que es van entregar a la causa. De fet, Ibai Llanos va comentar, entre somriures, que “molta gent estarà a casa pensant... ‘Què faig veient aquesta bajanada?’ ‘Què estic fent amb la meva vida?’” Tal qual. Confesso que no ho vaig veure i tampoc vaig escriure sobre això fins a aquesta opinió. Molts diuen que va ser surrealista, d’altres, que es van quedar davant de la pantalla absolutament hipnotitzats. Llanos i Gerard Piqué van demostrar que poden fer el que els passi pel cap que milers de persones es quedaran enganxats a la seva teranyina sigui el que sigui. Si ho fa un tal Agustín Fernández –vull dir, un desconegut– ningú no li faria cas. Com tot a la vida. Depèn qui vengui, depèn també qui vulgui comprar, i sincerament, tot està dominant per persones amb poder per la posició que ocupen de privilegi (diners i temps lliure). Amb calerons frescos es pot invertir, divertir-se i divertir, arriscar-se i també provocar amb una autèntica gamberrada: jugar amb globus com fèiem quan érem petits. A l’estiu també s’organitzarà el Campionat del Món de llençar globus plens d’aigua? En fi, al primer Mundial de globus que no toquin a terra es va imposar Perú. Un triomf històric –ho dic amb ironia–. Va guanyar Perú! Impressionant. Andorra va arribar a tocar de semis, mai haurien somiat guanyar un Campionat del Món de globus. Ho repeteixo, de globus. Que no es punxin i així alguns continuaran entretinguts.