El Govern posa en risc el sistema bancari

L’acord monetari, com també l’acord d’associació, no són exercicis d’incorporar lleis, sinó que són alteracions del marc social i econòmic d’Andorra.

L’exercici que realment s’amaga darrere de l’acord monetari del 2011 entre Andorra i la UE, o de l’hipotètic acord d’associació al mercat únic, és una profunda modificació de la nostra societat, de la nostra economia, de la nostra manera de ser.

Les normatives de Brussel·les són un vehicle de control per establir, per estandarditzar, dins del mercat únic europeu una determinada forma de vida, un model social i un marc econòmic. No són exercicis legislatius eteris o abstractes.

Per tant, si la incorporació de la normativa no es fa en paral·lel amb la modificació social, la normativa et fa entrar en crisi fins que t’alinees. I que ningú es faci el llest... perquè la normativa de Brussel·les es basa en el càstig i no en el premi. Ningú et farà cap regal per incorporar la reforma que vol Brussel·les. Tot el contrari, és una normativa dissenyada per fer entrar en crisi el país que no incorpora el model de societat decidit per Brussel·les.

Analitzem l’experiència amb l’acord monetari ratificat el 2011 entre Andorra i la UE que ens obliga a adoptar la normativa de Brussel·les en matèria monetària, bancària, financera i de prevenció de blanqueig actuals i futures. El Govern no ha fet ni la meitat de la meitat dels projectes de llei necessaris per intro- duir els 161 textos normatius que s’havien d’incorporar a la legislació andorrana a dia d’avui.

Constatada la incapacitat normativa del Govern, el més greu és que l’executiu tampoc ha fet ni dinamitzat les reformes estructurals a la nostra societat i a la nostra economia que la normativa de Brussel·les imposa. Agafem el cas d’una de les principals normatives en matèria financera i bancària com seria la Directiva 2013/36 i el Reglament 575/2013, és a dir la normativa sobre requisits de capital de les institucions financeres, coneguda com a CRD-IV i que segueix les obligacions de Basilea III. Una normativa que segons l’acord monetari havia d’entrar en vigor a Andorra el 30 de setembre del 2017. El Govern no va entrar el corresponent projecte de llei fins al 20 de juny del 2018. Va tard. I el Consell General no l’aprovarà fins a principis del 2019. Va tard.

Però el més important és que el Govern no ha fet la dinamització social perquè els nostres bancs i els nostres ciutadans encaixin amb aquesta normativa.

Concretament, la normativa CRD-IV està perfectament dissenyada per transformar el model de relació entre ciutadans i banca dins del mercat únic europeu i fa entrar en crisi qui no segueixi el següent model:

–Els bancs han de tenir socis rics que injectin un elevat capital propi, amb un bon coixí per si es presenten situacions de crisi econòmica.

–Els clients han de ser persones físiques o jurídiques que aportin grans quantitats de líquid, que dipositin diners al banc, per donar solvència al sistema.

–Els crèdits a les famílies sols es donen a qui disposa d’ingressos sòlids i desapareix la tolerància a la morositat.

–Les empreses petites, que comencen, amb poc capital, comporten massa risc per accedir al crèdit. S’han de finançar per altres camins.

És a dir, un model de societat amb socis rics, dipositants amb diner i on el crèdit queda limitat a les persones i activitats considerades solvents. Quan Andorra tenia un potent turisme financer, podia complir aquests requisits. Però un cop el Govern ha destruït el pilar econòmic del turisme financer, un cop s’ha constatat la poca solvència del model d’obertura econòmica i la poca importància econòmica del nou model de residències passives, resulta que la societat d’Andorra no és compatible amb les obligacions del CRD-IV que entrarà en vigor a Andorra d’aquí a pocs mesos.

Això ens porta a l’actual pressió dels bancs als clients morosos i l’actual impossibilitat d’aconseguir crèdit si no ets una família rica o un negoci solvent.

I aquí hi ha el greu problema del sector bancari andorrà: el desencaixament entre societat i normativa. I per això l’ABA ha de dir que fins al 2019 no espera fusions bancàries. És a dir, que no deixa d’esperar-les a partir del 2019, quan entri en vigor la normativa CRD-IV. Perquè Andorra no tindrà el model de societat que Brussel·les imposa i la normativa farà entrar la nostra banca –i la nostra societat– en crisi per no estar alineats.

La solució requereix honestedat política. En parlarem durant la campanya electoral.