L’autoritat de vigilància del sistema financer suís, coneguda amb les sigles Finma, va publicar el 15 de març del 2017 una nota oficial de “reconeixement de mesures per a una fallida estrangera” (Anerkennung ausländische Insolvenzmassnahme) d’un “procediment” (verfahrensart) de “liquidació” en què el deutor (schuldner) és Banca Privada d’Andorra. Sorprenent! Res a veure amb la realitat. BPA no està en fallida ni és objecte d’un procediment de liquidació.

La realitat és que BPA és objecte d’un procediment de resolució que segueix obert en el sentit que no s’ha iniciat el procediment de liquidació de BPA.

La Finma és una institució rigorosa i que coneix perfectament la diferència entre un procediment de resolució i un de fallida o insolvència, així com el significat del que és un procediment de liquidació. Per tant, em va sorprendre molt el text literal d’aquesta nota tècnica. Em va sorprendre especialment perquè el Govern va iniciar la via diplomàtica per aconseguir el desbloqueig del compte de valors que avui segueix a nom de BPA a Credit Suisse. Ens podem creure que la Finma confon una resolució amb una fallida i liquidació? O hem de pensar que algú està passant una informació esbiaixada a les autoritats suïsses?

Recordem que l’objectiu del nostre Govern era, suposadament, aconseguir per la via diplomàtica l’autorització de traspassar a Vall Banc la part dels valors custodiats al compte de BPA a Credit Suisse corresponents als comptes de clients “traspassables”. Curiosament la nota de la Finma sols conté una autorització concreta: “L’AREB està facultada, sense necessitat d’un procediment d’insolvència a Suïssa, a reclamar la posició que té a Credit Suisse, relativa a comptes corrents i en divises.”

Fixem-nos que la Finma no faculta Credit Suisse per desbloquejar el compte de valors a nom de BPA ni, molt menys, a traspassar una porció d’aquest compte a Vall Banc. La Finma simplement faculta l’AREB per reclamar la posició que té a Credit Suisse amb la limitació que siguin comptes corrents o en divises. De cap manera comptes de custòdia de valors.

Aquesta realitat ens porta a dues greus conclusions:

1. L’AREB, amb la col·laboració necessària de l’INAF, portaria quasi un any incomplint la seva pròpia resolució del 21 d’abril del 2016. En veritat, l’AREB no va poder traspassar a l’entitat pont Vall Banc els drets sobre les accions custodiades a Credit Suisse i corresponents als comptes traspassables. La manca de traspàs dels drets/actius impossibilita el traspàs dels passius bancaris corresponents (comptes dels clients). De forma que seria totalment fals que, contràriament al que s’afirma al punt 227 de la resolució del 21 d’abril, la transmissió d’actius, drets i passius entre BPA i Vall Banc fos plenament eficaç des d’aquella data.

De fet, esdevé evident que la resolució del 21 d’abril estaria en fals, així com les resolucions posteriors, inclosa la de la venda de Vall Banc a JC Flowers, donat que els comptes de Vall Banc sols podien ser comptes mirall dels comptes de BPA o comptes parcialment duplicats. En aquest sentit, seria incomprensible que l’INAF hagués permès aquest escenari durant un any, ateses les distorsions patrimonials que comportaria en aquestes entitats bancàries i les consegüents vulneracions dels drets dels clients.

2. Les accions de l’AREB, amb la cooperació necessària de l’INAF, portarien a una greu discriminació als clients retinguts dins de BPA i m’estranyaria molt que els responsables de compliance de Credit Suisse juguin a aquest perillós joc.

La nota de la Finma deixa la responsabilitat de disposar del compte de valors de BPA sobre les espatlles dels responsables de compliance de Credit Suisse. Són ells els qui haurien d’autoritzar que el compte de custòdia de valors i a nom de BPA es convertís en un compte corrent i de divises a nom de l’AREB.

Analitzem la brutal discriminació que es produirà si Credit Sui­sse s’escolta l’AREB i permet que l’AREB disposi d’aquests diners mentre els clients de BPA segueixen acusats sense proves directes:

- Estem parlant d’uns 600.000.0000 euros. S’imagina les comissions que es mouen en un procés de venda d’un paquet com aquest, que es repartirien entre Vall Banc i l’AREB? S’imagina la quantitat de diner que està en joc segons com s’imputin els diferents valors de venda de les accions als diferents comptes? Especialment tenint en compte que un paquet important d’accions és propietat de BPA, de forma que es poden fer importants operacions de desviament de resultats.

- Però no cal entrar en la suculenta mida de les molles que caurien d’aquest àpat. El problema essencial és que les accions dels comptes dels clients captius a BPA deixaran de ser uns drets fora del balanç de BPA per esdevenir diner que passarà a formar part del balanç de BPA. Els clients de BPA deixaran de gaudir de la protecció de què gaudien fins ara al tenir una part dels seus estalvis fora del balanç de BPA.

En el moment que aquests diners dels clients passin a formar part de l’actiu de BPA, poden ser objecte de quitança, de retallada, per pagar el forat de més de 70 milions d’euros que l’AREB ha generat dins de BPA. És evident que la referència de la nota de la Finma als comptes corrents o en divises en lloc de la referència a traspassar els valors als comptes dels clients portaria a un discriminador espoli als clients de BPA que seria incompatible amb un Estat de dret. I aquesta és la mare dels ous del que realment està passant.

Pensi que aquests clients de BPA són persones que segueixen sent innocents. Que ningú ha demostrat la seva culpabilitat. I que sols són en un llistat de persones amb un perfil de risc bàsicament fiscal. De forma que són persones que a Andorra viuen una gravíssima discriminació. Sense cap sentència judicial ni cap prova directa, els clients considerats sospitosos pateixen i patiran una forta destrucció de valor de la seva propietat privada; mentre que els clients considerats “traspassables” –segons uns criteris arbitraris– no patiran aquesta destrucció de valor. Una veritable burla a l’Estat de dret.

Si aquesta discriminació es fa a partir d’un document de la Finma basat en falsedats com un inexistent procediment de liquidació d’una inexistent fallida estrangera, i en base als comentaris de la Finma que no autoritzen aquesta discriminació dels valors custodiats al compte de BPA a Credit Suisse, és evident que els clients discriminats tindran una base molt forta per defensar els seus drets en els tribunals d’Andorra, de Suïssa i, evidentment, a Estrasburg. Se’m fa molt difícil creure que la Finma i Credit Suisse siguin coneixedors del que realment està passant, que siguin conscients del paper que els estarien fent jugar i de les greus conseqüències que se’n poden derivar. I tot això dins d’un escenari d’incompliment flagrant de l’AREB de les seves pròpies resolucions. Un escenari de comptes mirall o duplicats entre BPA i Vall Banc que l’INAF tolera incomprensiblement i que qüestiona seriosament tot el procés de resolució executat des de l’abril del 2016.

Faig una crida al poder legislatiu, al poder judicial i al poder que la Constitució atorga als coprínceps per aturar aquesta ofensa a l’Estat de dret. No es pot seguir discriminant en base a indicis no provats ni destruint la propietat privada en base a criteris arbitraris de segregació de persones que no han estat declarades culpables per una autoritat judicial.