Ara resulta que el que el Govern volia colar en l’aprovació de la reforma del Codi Penal on preval la tipificació del delicte fiscal era la creació d’un Gran Germà al Principat, amb allò que podran punxar-te el telèfon per investigar qualsevol delicte, i no alguns de majors com fins ara està establert. El ministre Cinca diu ara que aquesta part no és una proposta de l’executiu i que prové de la fiscalia i la Batllia. Pilotes fora, diria jo. A la comissió de Prevenció del Blanqueig, on es va fer aquesta recomanació, també hi ha el ministeri d’Interior i també pot dir-hi la seva, o és només la fiscalia i la Batllia els que manen? Què vol dir el senyor Cinca, que el Govern fa ara de portaveu de la fiscalia i la Batllia en l’articulat d’una llei sense dir-hi la seva? O ara volen amagar-se, com també van amagar l’article 87 de la modificació del Codi de procediment penal quan van presentar la tipificació del delicte fiscal? Sí, són dues coses separades, però entra dintre del mateix projecte de llei. Aquest excés de control i possible vulneració de drets fonamentals que ha aixecat polseguera, no només en el món de l’advocacia sinó també en tot, ho torno a dir, tot l’eix parlamentari al Consell General, se li n’ha anat de les mans a l’equip de Martí. Cinca va reconèixer ahir que aquest control sense límits de les comunicacions no era en cap cas una recomanació de l’organisme internacional de lluita contra el blanqueig, però l’han inclòs en la modificació que sí que és necessària per al Moneyval, que és la tipificació del delicte fiscal. L’excés de control i amagar informació vulnera drets fonamentals, i és propi d’un règim… Callaré perquè la llibertat d’expressió també està mutilada.
