Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

El Gregor Samsa de les Valls




“Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis inquiets, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós”. Aquest és el començament del cèlebre relat de La metamorfosi –o La transformació, segons una coneguda polèmica–, de Franz Kafka. I avui m’acompanyo de l’escriptor txec de llengua alemanya per dur a terme un petit exercici de literatura comparada i aclarir, d’aquesta manera, què vol dir això de comparada. No caldria esperar un exercici acadèmic, l’espai i el to no m’ho permeten. Oferiré, tot i això, una lectura de dues obres que em permetrà dibuixar quelcom semblant a una conclusió –doncs res no conclou. 
Si Gregor Samsa, aquell matí, es llevà transformat en un insecte monstruós, una cosa per l’estil li devia succeir al protagonista de Set lletanies de mort, la novel·la d’Antoni Morell. Tal nivell de monstruositat el durà fins al fratricidi, que li provocarà la condemna a mort i la posterior desfilada entre els morts, rememorant una vida, el sentit de la qual se li revelarà aquell matí, després d’un somni inquiet. I és que a ell, a l’Andreu, la buidor de l’abundància se li apareix en una vall regada pel fals manà, vall que resulta ser un plató, l’escenari d’una festa el rodatge de la qual va a càrrec d’un homenàs de tirants vermells amb el rostre del seu germà. Aquella munió de gent enfollida ha esborrat el significat dels ritus, dels cicles, de l’ordre natural de la vida de pagès. La seva venjança el du al cadafal. 
En el conte de Kafka –com a la majoria de les seves obres– hi ha una culpa infinita. No hi ha cap més raó per la qual un viatjant de comerç que viu al pis familiar es veu, de la nit al dia, transformat en un escarabat. La relació que els individus de la llar tracen amb ell és fonamental per comprendre la lectura que ofereixo, que no és nova ni pròpia, però que és la que més em convenç. En un primer moment tots els membres s’enfonsen en el desconcert. Posteriorment les figures femenines –mare i germana– es converteixen en còmplices: li duen el menjar, el miren, proven de comprendre’l i l’arriben a tocar.
La figura paterna –important, ja que parlem de Kafka– es tanca en banda i no suporta la visió del seu fill, que el fastigueja fins a tal punt que un cop acceptada la seva presència a les principals estances de la casa li encasta una poma a la closca. La ferida serà el principi del final. A poc a poc mare i germana, cohibida la primera pel pare i la segona per la impossibilitat fàctica de comunicació, l’abandonen. Samsa mor sol, a la seva habitació. Amb la seva mort la família reneix. S’ha acabat la vergonya, ja poden rebre visites a casa sense patir per si al fill, a l’escarabat, se li ocorre sortir de l’habitació.   
Aquella comunitat familiar requeria la mort d’en Gregor per sortir endavant. Quelcom similar es pot detectar a l’Andorra de Set lletanies de mort. L’Andreu, que s’erigeix en mà venjadora contra la mentida del progrés, serà el boc expiatori que permetrà a la comunitat avançar sense por. És clar que la justícia de l’Andreu es basa en un deliri. Però la narració, lletania a lletania, de la seva vida en justifica la lectura. Ell no és cap tradicionalista, però el seu escepticisme respecte a les ínfules de la modernitat el converteix, com a tants d’altres, en fanàtic de la veritat. Aquesta veritat s’acumula fins que explota en un somni i es trasllada a la realitat.
Potser és aquesta la raó que el condemna i el fratricidi, una mera excusa. La comunitat sembla dictaminar que afartar-se de veritat du al deliri, i el deliri a la mort. És la comunitat qui mata l’Andreu perquè ells han decidit ser una altra cosa. És la família qui mata en Gregor perquè ell és el culpable de la vergonya: “Volien esborrar la llavor de l’Andreu i ho havien aconseguit. Els mancava només esborrar que tot un poble havia participat a obrir un gos ronyós, brut i malalt”.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte