Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

El haiku




El haiku, estrofa breu de la poesia japonesa tradicional que esdevé gènere independent gràcies a Matsuo Basho, al segle XVII, és modernitzada per Matsaoka Shiki, a finals del XIX, arriba a Occident al tombant del XX, i fascina literats de la talla de Seamus Heaney, Octavio Paz i Agustí Bartra, ha vertebrat la Jornada haiku, iniciativa memorable del renovat col·lectiu La Xarranca, animada per un esperit haikuesque (James Kirkup, autoritat mundial en la matèria, qualificava així tota obra minimalista sublim).

El proppassat dissabte se succeïren a La Llacuna activitats enriquidores i suggestives. Es repassaren la filosofia, les tècniques i la ressonància creativa d’aquesta modalitat literària en arts visuals, sonores i corporals. I descobrírem, entre altres coses, que el llenguatge del haiku sorgeix de l’animisme xintoista, que el rigor és cabdal perquè les il·luminacions líriques toquin la sensibilitat de l’oient, i que el poeta acostuma a compondre un comiat. Commovedor, el que Salvador Espriu anotà en el revers d’una factura: “Els buits immensos/ del no-res ens esperen/ per engolir-nos.”

Marta Moran feia dansar paisatges interiors. Efrem Roca orquestrava l’ambient melodiós dels versos de la granota de Basho. Els alumnes de Yolanda Blanco, armats de tisores i retalls d’imaginació, exploraven les possibilitats poètiques d’unes revistes velles. Els participants estenien cartolines amb escrits inspirats en instants efímers i eterns. I Emmanuelle Besnard, assistida per Miquel Mercé, presentava connexions afortunades: estampes nipones, Turner, Monet, Chillida, Serra, l’estudi RCR, Soulage, Fontana, Verdier, Udo, Descotils... Accions essencials: volumètriques, plàstiques, musicals...

Una experiència única, respirar aquella atmosfera màgica. Ulls amics de desconeguts es tanquen per obrir els altres sentits; companys prenen apunts, pregunten i comenten (Rafael Contreras, Carles Esteve, Alfons Valdés); Albert Bulbena acaricia la pandereta; Montserrat Altimiras agrisa el tríptic Gris, grisos; Mònica Armengol pinta l’aire, Loli Rodríguez alça papallones de paper... I, de cloenda, un recital intimista: el piano místic i planyívol de Frederic Mompou (en els dits tendres de Josep Colom) bressola aquarel·les de Sergi Mas, i el saxo oníric del funàmbul blau sacseja l’estany emocional de les estacions anímiques d’Eva Arasa i el sedàs de mots sorrencs del visionari Antoni Caus.

Per tot això i més, agraïm l’esforç fructífer a l’equip organitzador (Juna Albert, Helena Guàrdia, Gemma Piera...), desitgem que les produccions que, en la segona fase del projecte, s’exposaran a la peixera d’ArtalRoc siguin de qualitat superior, i esperem que la humilitat dels promotors es combini amb l’ambició per tal de donar continuïtat a la difusió del haiku com a motor multidisciplinari en el magnífic panorama artístic andorrà actual.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic