Alguna vegada us heu preguntat quan van aparèixer les primeres monedes encunyades per un govern? Doncs fa uns 2.700 anys, al segle VII abans de Crist. On? A Anatòlia, l’actual Turquia. Aquesta primera moneda era l’estàter lidi i hi apareixia el segell del rei Aliates II de Lídia, de la dinastia dels mèrmnades. Estava fabricada amb un aliatge d’or i plata conegut com a electrum, més antic que les monedes encunyades a la Xina, l’Índia, Egipte, Pèrsia, Grècia i Roma.
I és que des de temps immemorials els monarques han tingut el dret de batre moneda, que és el que en numismàtica i sigil·lografia coneixem com a ius monetae. Des de l’Edat Mitjana, a Catalunya eren els comtes els que detenien aquest dret. Fins i tot alguns bisbes, com els de Vic o Girona, per concessió comtal. El beneficiari d’aquest dret percebia el rèdit de la seva fabricació i altres impostos vinculats a l’emissió, com amonedament. A Andorra no serà fins a l’any 1977 que Joan Martí Alanis, fent ús de la prerrogativa del ius monetae, crea el Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal del Principat d’Andorra i emet la primera moneda andorrana de col·lecció, un diner d’or dedicat a Sant Ermengol.
El nom del diner andorrà no deriva del denari romà, la moneda d’argent encunyada cinc anys abans de la Primera Guerra Púnica, el 269 abans de Crist, sinó de la moneda ideada en el marc del sistema monetari carolingi i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa.
Des de la promulgació de la Constitució, el 1993, la prerrogativa d’emissió de moneda, en tant que expressió de sobirania, resta reservada a l’Estat tal com preveu la disposició transitòria tercera: estableix que les funcions que segons l’ordre preconstitucional exercien els coprínceps fent ús de les seves funcions legislatives i executives havien de ser traspassades als òrgans competents de l’Estat. Però tot i detenir el ius monetae des de l’aprovació de la Carta Magna, no serà fins al 2014 que el Govern no emetrà els primers euros, que no diners, andorrans.
Tornant als diners, val a dir que tot i la poca experiència en emissions numismàtiques, Andorra ha estat pionera en introduir al mercat numismàtic una moneda de plata amb inserció d’una peça d’or, guardonada amb el premi al concepte d’encunyació més innovador com a moneda de l’any del 1993, i la incorporació, també per primera vegada en una moneda, d’un holograma acromàtic en tres dimensions. Va ser a la moneda d’argent dedicada al Papa Joan Pau II, el 2010.
Podríem parlar de més guardons en la curta història d’emissions numismàtiques andorranes, però ho farem un altre dia. A vegades no cal tenir experiència per demostrar que l’originalitat no és patrimoni exclusiu dels grans. I Andorra ha demostrat al llarg de la seva història ser més intel·ligent que els seus veïns. Si algú ho dubta que vingui, conegui i visqui al nostre país. Segur que Stanisław Lem pensava en nosaltres els andorrans quan va escriure allò de “les idees, com les puces, salten d’un home a l’altre.