Aquests dies de calor i de finestres obertes i de veus veïnes que esbufeguen paraules sense ànims de transcendir, en lloc de seguir els resultats del Mundial de futbol he tornat a veure tota Mad Men. Aquella sèrie dels publicistes ambientada a la Nova York dels anys 60 i que durant set temporades segueix la vida i misèries (el to general mai és triomfalista) dels membres de l’agència publicitària Sterling Cooper i, en especial, del seu director creatiu, Don Draper. 
Ara, amb la perspectiva de no distreure’m amb un argument que encara recordo, m’he estat fixant en la construcció narrativa i, sobretot, en els personatges. En concret, els femenins, que, com va confirmar un dels responsables de la producció, les verdaderes protagonistes de la sèrie són les dones.
Recomano, per exemple, fixar-se en el capítol 8 de la segona temporada. Es titula: Una nit inoblidable. Només en els minuts finals. Després de patir la humiliació reiterada dels seus companys sentimentals o de feina en forma de menyspreu, degradació i violència física, la càmera envaeix amb primers plans foscos de nit la cuina de Betty Francis, que penja el telèfon i recull els coberts; el dormitori de Joan Holloway, que es desvesteix; i el lavabo de Peggy Olson, que es manté quieta a la banyera. Totes elles estan soles. I els seus rostres, aparentment inexpressius, podrien omplir més d’un calaix de desolació.
De nits inoblidables sembla que en va ben servit el Mundial de futbol a Rússia, que he de confessar que no estic seguint per saturació i, ja posats, per manca d’empatia. ONU Dones, l’entitat destinada a fomentar l’apoderament de les dones i la igualtat de gènere, ha condemnat les manifestacions masclistes, violentes,  d’assetjament i agressió sexual mostrades per alguns aficionats al Mundial, i que han denunciat públicament les periodistes que informen sobre el terreny als programes esportius de la televisió. Però la campanya de sensibilització que he trobat més esfereïdora és la que s’ha viralitzat aquesta setmana amb el lema El joc no tan bonic: Si a Anglaterra li donen una pallissa al Mundial, a ella també. El Centre Nacional per a la Violència Domèstica del Regne Unit vol recordar la relació que s’estableix entre el joc de la selecció anglesa i els maltractaments per violència  a la llar.
El capítol de Mad Men acaba amb la veu del sacerdot de la parròquia a una Peggy a qui ha estat mortificant. Toca amb la guitarra i canta “aquest cos solitari necessita ajuda”. Don Draper obre una nevera i agafa una cervesa (marca curiosament patrocinadora del Mundial). La càmera s’allunya. Fosa a negre i títols de crèdit. Els meus veïns han estat cridant amb els gols d’un partit que ha guanyat Anglaterra. Les Betty Francis, Joan Holloway i Peggy Olson d’aquesta nit espero que dormin tranquil·les fins al següent partit. Jo em quedo encara desperta, acompanyada per la fosca soledat dels meus pensaments.