TV3 va emetre fa pocs dies un dels seus programes de Joc de cartes des d’Andorra. Si ens fixem en algunes reaccions que ha suscitat des del Principat, hom podria arribar a la conclusió que no s’ha acabat d’entendre de què va aquest programa. Ho aclareixo: és un concurs, i no un publireportatge del poble, comarca o país que hi surt. Si algú vol publireportatges, s’han de pagar, així de senzill. A partir d’aquí, TV3 no va fer res diferent del que fa a la resta de programes d’aquest format. Quatre restauradors d’un mateix indret competeixen per ser els millors. Ras i curt. I només es representen a si mateixos, per la part bona i la dolenta, no pas el territori on estan ubicats.
Dit això, i com a usuari habitual de restaurants d’Andorra i de tres de quatre dels que van sortir al programa en qüestió, he de dir que va representar millor del que molts es pensen la restauració a Andorra. Una altra cosa és que no els agradi el que hi van veure, però real ho era bastant. Restaurants que donen un bon menjar i d’altres no tan bo, i que ofereixen un servei en moltes ocasions força millorable. En aquest cas, a més, s’hi han d’afegir les fòbies i fílies personals, ben presents en aquest Joc de cartes, i les lògiques ganes de competir, que és del que es tracta, per cert.
Així doncs, recomano a més d’un que en lloc de ficar-se amb el missatger –un clàssic per als qui ens hi dediquem– es mirin una mica el melic i reconeguin que el que hi ha és això, per sort o per desgràcia. A partir d’aquí, menys veure conspiracions estrambòtiques i més posar solucions, si és que reconeixen el problema.