Què fan un sotscapità de l’exèrcit francès que treballa a la seu de l’OTAN, un estudiant de Dret alemany d’Erasmus, un empleat de Thales –gegant de la indústria armamentística– i una andorrana que tot just és major d’edat, a altes hores de la nit, assaborint cervesa belga en un food market trendy al cor de Brussel·les? Tot i semblar l’inici d’un acudit dolent –belga?–, aquest no és pas el moment més inversemblant del cap de setmana. Un grup d’estudiants de Sciences Po de nivells i orígens variats –d’italians a australians, passant per ucraïnesos i americans– hem anat a Brussel·les en un viatge organitzat per l’associació Les Jeunes Européens.
Aquell mateix matí, a les 6 ja som dempeus, en un estat que alterna l’entusiasme pel lloc on ens dirigim i la lluita per treure’s la son de les orelles, sota la grisor característica de la capital europea –dixit dels insiders amb qui vam conversar–. Al bell mig del no-res s’erigeix un immens edifici de 250.000 metres quadrats format per vuit ales de sis pisos cadascuna. Aquesta construcció hipermoderna de vidre pretén simbolitzar una transparència que reivindiquen amb recel. En arribar, ens creuem amb soldats uniformats que duen la bandera ucraïnesa al braçal, i homes encamisats i engominats que semblen sortir d’una agència de borsa. Tots es dirigeixen a correcuita a salvar el món. Nosaltres esperem, intimidats, que s’acabi el minuciós control de passaports, tot aprofitant els darrers instants per scrollejar: caldrà mantenir els mòbils a la butxaca durant tota la visita. Qualsevol no entra així com així al centre neuràlgic de la defensa d’Occident. Davant de l’edifici, hi ha una plaça on s’alcen en cercle –símbol d’unitat– les banderes dels aliats, endreçades per ordre alfabètic en anglès. És innegable, però, que la primera bandera que hom veu és la de la pàtria de l’oncle Sam, que ha actuat fins ara com a protector del Vell Continent. El sotscapità francès que dirigeix la visita no pot evitar recordar, tot bombant el pit, que el francès i l’anglès són cooficials en l’organització, raó per la qual els emblemes llueixen les inscripcions d’OTAN i NATO. Per aquest motiu, una setmana a l’any, quan se celebra la francofonia, cal reorganitzar els 32 estendards en ordre alfabètic francès. Setmana sí, setmana també, però a l’OTAN, la delegació dels EUA ocupa cinc pisos, l’alemanya dos i la francesa un de sol.
Prosseguim la visita a l’interior de l’edifici de vidre guiats per un canadenc que treballa en la desclassificació dels arxius –heus aquí la transparència!– i que no dubta, amb la veu i l’accent d’un Barack Obama entusiasta, a explicar-nos els rerefons i secrets de la seu. Per exemple, a fi d’evitar que els agents de protocol pateixin terribles maldecaps quan la incomoditat de l'small talk d’ascensor pot desencadenar en crisi diplomàtica, va caldre construir una cambra de recepció VIP al costat de la sala de reunions principal. Abans d’aquest miraculós invent, si el secretari general volia xerrar en privat amb un hoste, calia anar fins al seu despatx, recorrent un camí massa llarg per a persones acostumades a la immediatesa del poder. En una de les sales de reunions, vam parlar amb alts càrrecs, civils i militars, gent amb el posat seriós de qui conviu dia a dia amb el pes d’una guerra real al continent –Ucraïna– i d’una altra de suposada, o avançada, atès que molts treballen en la planificació estratègica de les guerres del futur. Ens expliquen que, abans de l’època convulsa en què vivim, la planificació era a 20 anys. Ara és a cinc anys. Tenint en compte la feixuguesa d’aquestes converses, petits interludis de presentació de les oportunitats laborals en l’organització destensen l’atmosfera. S’alternen per il·lustrar-nos exalumnes que fan les pràctiques de final de carrera i diplomàtics que ja estan de tornada, comunicant amb un argot farcit d’acrònims obscurs. Tot aquest ecosistema de directius polítics i militars són els que retrobarem en un context força més informal durant la vesprada. Treballadors de l’OTAN i de les institucions europees també s’apleguen en aquests indrets de networking-lleure.
Si voleu conèixer la resta dels entrellats viscuts al cor de les institucions de la UE, no us perdeu el proper article!