Quan posis una bossa al contenidor d’orgànic t’identifiques amb el clauer –o amb l’aplicació del mòbil– i s’obrirà; quan llencis una bossa al contenidor de la resta, t’identifiques i s’obrirà. Si llences coses als contenidors de plàstic, paper o vidre, et pots identificar, tot i que estaran sempre oberts. Pots identificar-te tantes vegades com vulguis al contenidor d’orgànic, al de vidre, plàstic i paper, però has d’identificar-te i obrir el contenidor gris el mínim de vegades possible. Si obres més vegades el gris que el marró de l’orgànic, no tindràs bonificació a la teva factura d’escombraries. Si obres més vegades l’orgànic, sí que en tindràs. Un màxim de 60 euros a l’any. Bé, això resumit, llegeix el fulletó informatiu, és molt senzill. Al final, potser no tant.
Per obtenir el clauer obre contenidors, has d’omplir la carta que has rebut. Si no la portes, ensenya el DNI. Si la portes, ensenya’l també, per saber que ets tu. I les iaies de 90 i 95 anys respectivament? Han d’omplir un paper autoritzant-te a recollir els seus clauers. Nom, DNI, número d’abonat i signatura. I elles signen encantades, plenes de joia per anar a tirar la brossa. Si fins ara se sotmetien al judici de Nostre Senyor, ara també ho faran al de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet. Elles que no han tirat mai una pela de plàtan fora del contenidor de l’orgànic.  
Si a la vivenda hi ha nadons o gent gran que utilitza bolquers has de fer-ho constar, perquè faràs servir més el contenidor gris i s’ha de tenir en compte per a la bonificació. Et donem “permís de bolquers”. 
Fàcil, facilíssim. Després de la sessió de burocràcia i control, ja podem dormir tranquils.  O no. Dimecres 29 serà el dia D. Els contenidors marrons i grisos, es tancaran a la Seu d’Urgell. Com en una pel·lícula de ciència-ficció, enmig d’un silenci sepulcral, totes les tapadores baixaran de cop, els recipients quedaran tancats i inexpugnables per a aquells ciutadans i ciutadanes que hagin oblidat el clauer o el mòbil. 
Fa dies que tinc malsons, el meu clauer ha caigut a la claveguera, l’he perdut. I el meu mòbil no té bateria. Ara que he tingut un atac d’obediència cívica i he superat el meu trauma d’anar a tirar la brossa amb el mòbil, el mòbil s’ha rebel·lat, ha mort. I no puc anar a tirar la brossa. En un altre malson, sí que tinc el clauer, però resulta que he obert més vegades el contenidor gris que el marró. De cop, sonen unes sirenes i una veu enllaunada surt de dins del contenidor gris. “Has superat el límit! Incívica!” Un altre dia, la veu a més, em renya pel contingut de la meva bossa d’escombraries: “Moriràs d’un atac de sucre, què són tants embolcalls de menjar ultraprocessat!!!! El planeta desapareixerà per culpa teva! Antiecològica! No tindràs bonificació!!!” Parlo al contenidor gris: “Però si jo sempre he separat tots els residus, tots, fins i tot he patit atacs d’angoixa quan m’ha caigut un trosset de plàstic dins l’orgànic. Com em pots tractar així?”