Entre la nit d’avui, dos agost, i la del dia deu, els amants de la història i del teatre tenen una cita als claustres de la catedral d’Urgell amb la celebració de El Retaule de San Ermengol. Com bé en som coneixedors, els textos d’aquesta representació artística són de l’Esteve Albert, el mateix autor de moltes altres obres de contingut similar, com ara Bandera de Catalunya de Bellcaire d’Empordà i Arnaldeta de Caboet de Cabó.
Si teniu l’ocasió d’anar-hi, sempre que la meteorologia ho permeti, podreu passar una bona estona admirant, en forma de retaule artístic, diferents facetes de la vida del sant bisbe fill de la població conflentina d’Aiguatèbia. 
Una de les escenes que cada any repeteixen fa referència al judici que tingué lloc l’1 de novembre del 1024 a Sant Pere del castell de Ponts. El bisbe Ermengol reclamava a l’abat Duran de Santa Cecília d’Elins la possessió de l’església de Sant Martí de Cortiuda, a l’actual municipi de Peramola, i els delmes i primícies de Castelló, que hem de situar prop del monestir.
Cal recordar que el judici es va celebrar 14 anys després de la mort del comte Ermengol I a El Vaccar, en terra musulmana, prop de Còrdova, a Hispània, com en deien les fonts documentals de l’època. El seu record restà escrit en l’acta judicial quan s’esmenta el seu fill, el comte Ermengol II, que sempre visqué sota l’ombra èpica del seu difunt progenitor i l’omnipresència d’Ermessenda de Carcassona, comtessa vídua del seu oncle, el comte Ramon Borrell de Barcelona.
L’església de Sant Martí de Cortiuda estava lligada al monestir des de l’any 971, quan el comte Borrell i la comtessa Letgarda la van donar amb tot el seu terme a la referida comunitat monàstica. Aquest document fou considerat dubtós en el judici, i de retruc, considerat fals en temps posteriors per alguns historiadors. En concret, es considerà dubtosa la signatura del bisbe Guisad II. 
Tanmateix, l’ínclit historiador vigatà, Ramon Ordeig i Mata, en el volum de Catalunya Carolíngia de l’Institut d’Estudis Catalans dedicat als antics comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga, indica a la transcripció d’aquesta donació, que en la signatura del bisbe Guisad II, comparada amb les que es conserven, no s’hi observa cap anomalia i té aparença d’autenticitat. Tampoc n’observa cap en l’examen de la lletra i del text de l’esmentada donació.
Tot i que el monestir va haver de tornar l’església reclamada amb certa immediatesa, en l’acta de consagració de l’església abacial del monestir, del 28 de desembre del 1080, s’hi esmenta Cortiuda com a possessió, això sí, sense l’esment de l’església de Sant Martí. Ja per acabar, l’any vinent commemorarem el mil·lenari del judici més controvertit del segle XI, recordat pels amics del Retaule i que encara porta cua.