Ara fa 33 anys, l’estiu de 1991, s’inaugurava a la Seu d’Urgell el Parc del Segre. Un any després, acolliria les proves de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona. Es culminava així un dels projectes més engrescadors que ha viscut la ciutat en el darrer segle. Es tractava d’un repte personal de l’alcalde Joan Ganyet, que va saber trobar la complicitat del president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, de l’alcalde Pasqual Maragall i, per acabar-ho d’arrodonir, de la gent de la Seu, com ho van fer palès els centenars de voluntaris que van col·laborar en l’èxit d’aquell gran esdeveniment esportiu i social.

Sovint es posa en dubte la viabilitat de les instal·lacions i infraestructures que es construeixen per a uns Jocs Olímpics un cop s’ha apagat la flama del peveter. Massa sovint queden en l’oblit i entren en un procés de degradació irreversible. Com és evident, no ha estat el cas del Parc del Segre de la Seu d’Urgell. En aquestes tres dècades llargues d’ençà que es van construir, les instal·lacions olímpiques urgellenques no només s’han mantingut sinó que s’han ampliat i millorat. Han complert amb escreix la doble finalitat amb què van ser dissenyades: com a escenari de competicions i com a espai urbà per a ús de la ciutadania. El rendiment que se li ha tret fins ara és extraordinari i representa un exemple d’inversió pública sostenible.

Més enllà d’aquestes consideracions, el Parc Olímpic del Segre és la base d’operacions del club Cadí Canoë Kayak, actiu des de fa seixanta anys, sense el qual res del que estem parlant no hauria existit. Els pioners del piragüisme d’aigües braves urgellenc, inicialment associats sota el nom de Sedis, havien començat a remar en aigües del Segre, entre Montferrer i Arfa; i també al Valira, a l’alçada del càmping de la Seu i, sobretot, al tram de Cortingles, on s’havia celebrat la mítica Setmana Internacional de Canoë Kayak i altres competicions amb palistes d’arreu del món.

Si als Jocs Olímpics de 1992 el Cadí Canoë Kayak ja hi va aportar dos palistes del club, Pere Guerrero i Marc Vicente, en edicions posteriors també hi han pres part Carles Juanmartí (Sydney 2000 i Arenes 2004), Guillermo Díez-Canedo (Beijing 2008), Montse Garcia (Beijing 2008), Núria Vilarrubla (Tokio 2021) i Mònica Dòria (Tokio 2021). I enguany, als Jocs de París, com és conegut, repetirà l’andorrana Mònica Dòria i hi debutarà l’urgellenc Miquel Travé. A més dels piragüistes del club local, al Parc del Segre també hi ha entrenat durant molts anys la basca Maialen Chourraut, triple medallista olímpica, sense oblidar el guipuscoà-urgellenc Pau Echaniz.

Els èxits actuals del Cadí Canoë Kayak no poden explicar-se sense la llarga trajectòria del club, iniciada el 1964 gràcies a l’afició per les piragües d’un grapat d’urgellencs que, amb ben pocs recursos, van posar els fonaments del que avui és una de les entitats esportives de més prestigi. Aquests dies, quan les imatges de la competició olímpica de París ens arribin a casa pensarem en el llegat que el Parc del Segre ha deixat a la Seu i al piragüisme.