Fa només uns mesos, les grans tecnològiques empenyien els seus empleats a fer servir la IA a qualsevol preu. La idea que hi havia al darrere és que incorporar la IA feia més productius els treballadors i, per extensió, la mateixa empresa. Avui aquelles mateixes empreses fan justament el contrari: posar-hi límits. Uber va esgotar tot el pressupost d'IA previst per al 2026 en quatre mesos i ara limita la despesa a 1.500 dòlars mensuals per empleat i eina. Microsoft ha retirat llicències d'una de les eines d'IA més populars entre la plantilla. Meta, que fins i tot tenia un rànquing intern de quins empleats feien servir més la IA i els premiava en funció d'això, l'ha desmuntat per assignar pressupostos formals i, així, limitar el consum de cada treballador. I no són casos aïllats: Amazon, Walmart o Salesforce van pel mateix camí. Per entendre què ha passat, cal entendre com funciona la IA i, en essència, què és un token. És la unitat mínima en què els models de llenguatge descomponen el text; per fer-nos-en una idea, ve a ser similar a una síl·laba en el nostre llenguatge. La IA es factura per tokens: cada paraula que llegeix i genera té un preu. I aquí hi ha la primera trampa. Mentre els models eren assistents que responien a una pregunta, el consum era contingut. Però els nous agents –programes que treballen sols, fan passos i tornen a consultar– gasten centenars de vegades més tokens sense cap control. La factura no creix, es dispara. Convé matisar una idea estesa. El preu d'un token, lluny de pujar, està caient en picat: en un any el cost mitjà per milió de tokens ha passat d'uns deu dòlars a poc més de dos. Llavors, per què exploten les factures? Per dos motius. Primer, perquè com més barat és, més se'n fa servir, i el consum dels agents s'empassa qualsevol estalvi de preu. I segon, i més important: els preus d'avui no reflecteixen el cost real. Pràcticament cap dels grans proveïdors guanya diners; tots venen per sota de cost per guanyar quota de mercat. Quan la disciplina financera torni –i tornarà–, aquests preus s'hauran de normalitzar. Pujarà el preu.
Imaginem un agent que gestiona la logística de les nostres operacions: rep comandes, organitza enviaments, pren decisions. Per funcionar necessita un model i un context, i consumeix tokens cada vegada que actua. Si el preu o la manera de facturar-los canvia, el nostre model de costos deixa de ser fix. El que avui és rendible demà pot deixar de ser-ho. Una empresa que hagi recolzat el cent per cent de la seva estratègia en la IA pot trobar-se, de cop, amb un problema seriós en l'estructura de costos.
Encara hi ha un segon problema. Molts d'aquests models s'executen al núvol, i això vol dir que bona part de la nostra informació sensible –dades estratègiques, dades de clients– surt de casa cap a una infraestructura que no controlem. És un risc de seguretat i protecció de dades que no sempre es valora prou. Per això algunes empreses opten per executar els models en una infraestructura pròpia. Hi guanyen control, però segons el cas, torna a apujar la factura: muntar i mantenir aquesta capacitat no és barat.
La conclusió no és frenar la IA. Mai ho ha estat per a mi. Sempre he defensat una implantació ben pensada: no desplegar IA per desplegar-ne, sinó saber on, per què i a quin cost. El que ens diu aquest episodi és que el model de negoci de la IA encara no està madur, i que construir plans a mitjà termini sobre els preus d'avui és construir sobre sorra.
Això no vol dir renunciar a planificar, vol dir planificar diferent. Vol dir monitorar els costos amb la disciplina de qualsevol altra partida –avui només una de cada quatre empreses sap realment què gasta en IA–. Vol dir no quedar captius d'un sol proveïdor i poder canviar de model quan convingui. Vol dir assignar a cada tasca el model just, i no fer servir un Ferrari per anar a comprar el pa. I vol dir començar amb pilots petits i mesurables abans de jugar-s'hi l'operació sencera. La intel·ligència artificial seguirà transformant la nostra manera de treballar, d'això no en tinc cap dubte. Però la pregunta intel·ligent ja no és què pot fer la IA, sinó quant costa i durant quant de temps costarà el mateix. Qui es faci aquesta pregunta abans de signar el xec anirà molt per davant.