El llibre d’una vida

Quan es va jubilar, Amadeu Gallart va convertir el magatzem dels baixos de casa en un gran arxiu-despatx-biblioteca. A les poselles on abans hi havia vins, ara hi té llibres, revistes, diaris...
Gallart va exercir durant molts anys com a gestor, a més de comerciant de vins en el negoci familiar, oficis per als quals li devia ser molt útil ser un llicenciat en Econòmiques. Però també és llicenciat en Història, una faceta, la històrica, que sempre l’ha acompanyat, juntament amb la política –va ser el primer alcalde democràtic de la Seu d’Urgell–, i a la qual ara es pot dedicar a ple temps en aquell magatzem-arxiu-despatx que, malgrat semblar el paradís de l’historiador, no té calefacció.
Amb Sol Gasch i Mercè Grau, va publicar Una Aproximació a la història de l’Alt Urgell. I un altre cop amb Gasch, companya de trajectòria política des dels orígens dels temps, va publicar Trossos de temps de la Seu postguerra. Ara, en solitari i a Salòria, publica el que qualifica com “la recerca de tota la vida”: La lluita per la República a la Seu, l’Alt Pirineu i a Andorra.
La figura d’Enric Canturri, alcalde i diputat d’ERC, n’és l’eix. Però Gallart no escriu una biografia del polític, que va morir exiliat a Mèxic, sinó un retrat de l’Alt Pirineu i Andorra durant la República i una anàlisi d’alguns dels enfrontaments clau a l’hora d’entendre l’organització social i política. I, encara, és un testimoni de l’estreta relació entre aquests dos indrets, un dels temes bàsics en el pensament polític de l’autor.
Gallart ha llegit de dalt a baix les revistes antagòniques Alt Urgell i Cadí i retrata uns temps convulsos, amb assassinats l’estiu i la tardor del 1936 i amb anarquistes que volen cremar la catedral. També parla  del regeneracionisme de la República: d’un nou ensenyament –la creació de l’institut– d’un nou paper de la dona i de laïcisme. Laïcisme en una ciutat castrense y levítica, la “Vetusta pirenaica”, com la va batejar el professor Javier Salazar en un altre llibre, De la Regencia de Urgel al boom turístico.
I, en la tercera part, Gallart es dedica exclusivament a la relació amb Andorra, a Fhasa i a Miquel Mateu, als obrers i els corrents ideològics que introdueixen. I també als andorrans que volien canvis, que els preparaven des de Barcelona i dels enfrontaments del 1933. I al bisbe Justí Guitart, protagonista en una etapa històrica dura i intensíssima. “L’home va morir el 1940, ben mereixedor del descans etern”, reflexiona Gallart. 
La lluita per la República..., un treball didàctic i clar, amb algun toc de fina ironia, se suma als treballs d’Amparo Soriano Andorra durant la guerra civil espanyola i d’Arnau Gonzàlez Vilalta La cruïlla andorrana de 1933. Si en voleu saber més, no us en perdeu la presentació dijous a la Puça a càrrec de l’autor i dos experts: Albert Villaró i Pau Chica.