El lloguer em fa por

A Andorra tenim un problema molt greu, molt més greu del que ens puguem pensar, amb unes conseqüències que poden ser devastadores. Posem-nos en situació: pisos que han augmentat més del 50%, dificultat per trobar habitatge en general. I no parlem de les persones que tenim mascota, per a les quals ja es torna una missió completament impossible.
Posem xifres sobre la taula i després preguntem-nos què passa i com pot ser que estigui passant.
2008: any que esclata la crisi, entre altres motius per la bombolla immobiliària. Andorra té gairebé 84.500 habitants, segons el departament d’Estadística. Segons el mateix departament, el preu mitjà era de 709 euros, el cost més alt en moltíssims anys. El 2013 Andorra disposa de 213 establiments relacionats amb el sector immobiliari.
2019: Andorra, any que tenim greus problemes amb el lloguer per falta d’oferta. Andorra té poc més de 76.000 habitants, sempre segons Estadística (la dada fa referència al 2018). Segons el mateix departament, el preu mitjà del lloguer se situa entre 540 i 590 euros (l’estadística de la vergonya i mostra de la poca seriositat del Govern de DA envers aquest problema). El 2018 Andorra disposa de 405 establiments relacionats amb el sector immobiliari. Hi afegeixo que Xavier Espot estava al capdavant del ministeri responsable.
Aquestes són només algunes de les dades que he pogut aconseguir en poc més de trenta minuts.
Dit això, com és possible que tinguem menys oferta el 2019 amb 76.000 habitants que el 2008 amb 84.500 habitants? Permeteu-me dubtar que tots els pisos siguin d’estrangers que no poden declarar el seu immoble per l’intercanvi d’informació introduït l’1 de gener del 2018.
Penso que hi ha alguna cosa més al darrere, quelcom de molt més gros que ningú s’atreveix a dir. Penso que hi ha les grans famílies andorranes, aquelles que defensen la nacionalitat com quelcom intocable, que estan perjudicant el seu propi país, tancant molts dels seus pisos per reduir l’oferta i fer créixer la demanda i, per tant, els preus.
Estan ofegant la seva població de classe baixa i classe mitjana i al Govern de DA i Liberals poc o res (de res) els interessa. Uns inventen números i no els preocupa absolutament res i els altres proposen una subvenció de 400 euros pels joves (i després què?). Encara recordo una opinió de la Judith Pallarés on defensava un registre de pisos buits... Aquest hivern encara serà pitjor. Si no trobem una solució totalment immediata, els temporers no podran treballar a Andorra per falta d’habitatge (o per les condicions totalment abusives). Només es permet construcció de pisos d’alt estànding per especuladors (per grans inversors dit elegantment). El lloguer se soluciona certament amb oferta, però no sembla que hi hagi ningú disposat a crear habitatge social o un registre obligatori.
La crisi del 2008 només fa onze anys que va esclatar, però tornem al mateix camí: noves construccions mastodòntiques i preus pels núvols amb augments dels preus per metre quadrat indignes.
Em pregunto qui té la sort de pagar un pis i que aquest no li suposi una càrrega de més del 33% dels ingressos totals de l’habitatge. Busco als portals de lloguer i és impossible trobar res accessible. Amb tot, al PS, de forma ja desesperada volem trobar solucions i n’hem proposat algunes: utilitzar el fons de reserva per creació d’immoble social, registre de pisos buits, promoció d’un ens públic per intervenir el mercat immobiliari, etc... L’AGIA només fa que treure ferro a l’assumpte.
I la població? La població viu amb por. Por d’haver de marxar i no trobar un lloc on col·locar la seva família. Por que li pugin el lloguer. Por de no poder menjar per poder pagar un lloguer o de no pagar el lloguer per poder menjar. Por.