No sé vostès, però per a mi el fet d’haver de passar la inspecció tècnica de vehicles (ITV) s’ha convertit en un autèntic calvari. Sé que no soc l’única que ho passa malament, i que amb el canvi de la normativa fins i tot hi ha mecànics que tenen papallones a la panxa en arribar a la carretera d’Aixovall. I no perquè s’hagi de fer cua o s’hagi d’esperar molta estona allà, perquè no és el cas i el sistema de cita prèvia funciona molt bé, sinó que la normativa és ara molt més restrictiva i cada vegada és més difícil passar l’examen. El pitjor de tot és que no depèn de tu, propietari del vehicle, passar-lo o no. Li has fet les revisions que toca, els canvis d’oli, filtres, corretges, etcètera. Tot al dia. Simplement el cotxe es va fent vell i, malgrat que funcioni a la perfecció, no diré com el primer dia, i tenir encara pocs quilòmetres (amb menys de 100.000 km està gairebé nou, oi?), ja no passa els tests. És pels nivells d’emissions, i poques opcions ens queden als propietaris d’aquests vehicles per poder allargar-los la vida.
L’any passat vaig acabar amb tres mesos sense cotxe i sense poder marxar de vacances (a casa els pares, més enllà ja no es pot) perquè, malgrat ser pràcticament nou, supera per molt poc el límit màxim d’emissions. Vam fer neteja de motor, vam canviar el tub d’escapament i el vam reajustar completament. I ara, al cap d’un any, tornem a estar en aquestes. L’únic que em queda és un cotxe nou i desguassar el que tinc, que encara em podria portar uns anys més. És molt fàcil demanar a la gent que es compri un automòbil, però moltes famílies no podem assumir-ho. I a tot arreu tampoc s’hi arriba amb el transport públic, gratuït o no.
