El ‘mamotreto’ de Radio Andorra

La culpa la té el meu amic Facu, que l’altre dia treia a la contra del diari una fotografia de Radio Andorra als anys 60, i m’hi va fer pensar una altra vegada. El contrast amb la perspectiva d’avui és demolidor i la causa del nyap és l’estructura –com es deu dir, mamotreto, en català?– que s’enfila des de l’antiga carretera general fins a l’esplanada principal. És un atemptat tan descomunal a la integritat de l’històric edifici (projectat, ja saben, per l’arquitecte tolosà Robert Trilhe i aixecat entre el 1936 i el 1939) que sembla mentida que els responsables de tot plegat els hàgim de buscar entre els ministeris de Cultura i Ordenament Territorial. L’alerta la va donar ara fa un any Josep Dallerès, hi va haver cert rebombori a les xarxes, i l’excusa que es va esgrimir aleshores és que calia instal·lar unes escales d’emergència per al soterrani que s’hi havia afegit en la reforma del 2015 i que de passada hi van endossar un ascensor per a persones amb mobilitat reduïda. Com si no hi hagués una rampa magnífica que permet accedir en cotxe fins a la porta. Després d’uns quants ais, uis i ois, el silenci. I fins avui. Tot continua igual i l’oportuníssima pregunta que es feia fa un any Dallerès continua vigent: què li haurien dit, a un particular a qui se li hagués ocorregut perpetrar un nyap com aquest? Algú s’imagina que li haguessin donat l’autorització? Excepte en el cas de la Margineda, és clar, però aquesta és una altra història. Traduït, perquè no hi hagi excusa: quina autoritat li queda a Patrimoni per anar exigint als altres el que no ha sigut capaç de protegir a casa seva?