“Retxes de sol travessen blaus marins, ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles que ja s’ha fet de nit.”
No vull sortir de l’aigua, no vull sentir la pell seca, ni el sol que em crema. No vull tenir sota els peus la dura pedra, o l’asfalt pudent. No vull veure més ciment fent caramulls que embruten els verds i fan més rics els de sempre. Vull continuar surant en aquesta aigua blava i verda, aquí no fa calor. En aquest mirall que reflecteix l’infinit, com deia Borges, hi puc fer de tot menys llegir. Però puc estar hores i hores mirant els fadrins de colors vius i les lluïssors platejades dels esparralls i les orades. Puc perseguir els crancs entre les esquerdes dels esculls, sentir com els ermitans em fan pessigolles al palmell de la mà o simplement badar cap per amunt mirant com il·lumina l’atmosfera la pols dels Perseids.
Si pogués m’hi quedaria per sempre, voldria ser un peix, però no el d'en Juan Luis Guerra, no vull fregar el nas dins cap peixera. Vull vagarejar pel mar dels grecs, dels pirates turcs, dels mercaders fenicis. Submergir-me dins les aigües tranquil·les o agitades de la mar del centre del món. Del mar que ens dona la vida o dona la mort a tots aquells que fugen dels milers de desastres provocats per la nostra avarícia i per la falsa certesa que som el puta melic del món. El mar que alimenta els seus peixos amb la carn de nens mentre mirem cap a una altra banda. O pengem a les nostres xarxes infografies enginyoses fetes amb el Canva o amb qualsevol IA. Algú em pot explicar com es pot expressar el teu rebuig al genocidi de Gaza amb una síndria sobre un fons blau? Segur que té una explicació postmoderna que pot arribar a satisfer algunes consciències, però no em busqueu dins cap xarxa social, soc un peix massa esmunyedís i avesat a nedar a contracorrent.
Em repugna el genocidi perpetrat per Israel contra el poble Palestí. Amb l’excusa de la lluita terrorista Israel està expulsant i anihilant la població Palestina que ha anat arraconant tots aquests anys dins de la Franja de Gaza.
Em repugna la reacció d’Occident i la ineficàcia del dret internacional.
Emmanuel Todd parla d’un nihilisme de les elits occidentals que opta per la destrucció i la supressió de normes internacionals davant del declivi de l’hegemonia liberal. El sistema global col·lapsa i Gaza n’és un dels exemples. La “meravellosa” Europa tan irreal com decadent assisteix impassible davant la massacre dels Palestins. Però, com diu Didier Fassin, aquesta derrota moral es recordarà més que per l’abandonament d’una part de la humanitat, pel suport a la seva destrucció. Adam Tooze alerta que l’immobilisme occidental no és neutral. Ens ve un món on els drets humans no seran per a tothom i la història ens ha ensenyat que ens pot tocar a qualsevol.
Com comprendran no penso sortir de l’aigua.
