Tot i que succeeix a milers de quilòmetres d’Europa no tenim més remei que acceptar-ho. L’actualitat política dels Estats Units té un gran impacte a l’altra banda de l’Atlàntic. I les darreres eleccions presidencials en són un exemple més. La victòria inesperada de Donald Trump, tot i que les darreres enquestes ja ho apuntaven, ha suposat una agradable sorpresa per a les ments arcaiques i empolsades que l’avenç cap a la igualtat estava deixant desarmades. Trump és l’encarnació del mascle tradicional, avui en crisi. Aquell que representa el poder de l’home sobre la dona, aquell que recupera els rols que la nostra cultura sempre ha atorgat a cadascun: elles a la cuina i ells al saló. El que no es talla un pèl i propaga amb sorna la cultura de la violació. El que es vanagloria dels seu comentaris homòfobs –és clar, com deia un conegut polític espanyol abillat amb bigoti, l’home ha de ser home i la dona, dona–. Discursos que cauen sobre terreny adobat i germinen en aquests mascles (arcaics i empolsats) que encara conserven les ganes de domini. Ja ho veuen. Mals i durs moments els que s’atansen. No és de menysprear la importància simbòlica que té el resultat d’aquestes eleccions i que posa en risc l’avenç que han fet les nostres societats –i que tants esforços ha costat– cap a unes relacions més igualitàries i felices. Trump se’ns presenta avui com el gran triomfador. Talment com se’ns presenten avui les seves idees. Cosa de valents serà resistir-se a seguir-les.
