No entenc ni una gota d’economia, i menys d’economia a gran escala, però sí entenc, perquè cada dia mengem, d’economia casolana. Serà potser per això, perquè se m’escapa el funcionament dels mercats internacionals, la borsa, l’apujada dels tipus d’interès... que no puc entendre per què el fuet, sí, el mateix fuet, de la mateixa marca, amb el mateix envàs i el mateix pes costa 40 cèntims més car d’un súper a un altre. Tampoc puc entendre com unes galetes sense sucre, sí, les mateixes galetes, amb el mateix envàs i la mateixa quantitat valen 60 cèntims més en un súper que en un altre. I què no diré de les càpsules de cafè... Aquí la diferència encara és més escandalosa. Serà cosa dels marges que tenen, comenta algú. I jo, analfabeta de l’economia global, m’he d’autoconvèncer que és així, suposo. El que passa és que llavors he de concloure que per a alguns els marges són enormes i per a d’altres no tant. El cas és, per tant, el rebre, els toca a tots els súpers una mica, que cadascun d’ells té algun producte més barat o força més barat que els altres. De manera que toca fer un esforç físic, d’una banda, per anar xino-xano a fer la ruta dels súpers del país, i psíquic per recordar on és que el fuet és més barat, o les galetes o el cafè. I toca fer-ho perquè un cop ho has descobert et sap greu gastar-te 40 cèntims més quan te’ls pots estalviar i dedicar-los a una altra cosa, que bona falta fa. Per cert, no sé si s’han adonat que els gels de bany també s’han posat pels núvols, i els d’algunes marques normaletes ja arriben a costar prop de cinc euros l’ampolla. Si continuem amb aquest ritme d’apujades en la cosa quotidiana, com podrem fer front a l’extraordinari?
