El mateix titular un any després

El 3 d’octubre del 2017, el cap de Govern compareixia a la reunió de cònsols per demanar la col·laboració dels comuns en l’adopció de mesures davant la manca d’habitatge de lloguer. En aquell moment, les administracions parroquials van expressar el compromís per cercar solucions al problema fixant-se com primer objectiu l’elaboració d’un cens de pisos buits. Aleshores ja es va parlar de la participació dels ens comunals en la comissió del Govern que havia d’analitzar la qüestió de l’habitatge. Es va explicar que a l’agenda ja hi havia anotades les dates de properes reunions. La productivitat d’aquesta taula no devia ser gaire alta perquè més d’un any després, el 30 d’octubre del 2018, l’executiu va convocar la primera reunió de la Comissió Nacional de l’Habitatge i, precisament, el primer acord que es va prendre va ser la recopilació de dades sobre el mercat de lloguer i la creació d’un cens de pisos buits. El mateix titular es repetia dotze mesos més tard. Un any perdut? La ciutadania pot pensar (i té motius per fer-ho) que no hi ha pas la voluntat de resoldre un dels seus principals maldecaps. Que hi ha d’altres prioritats o simplement que potser ja ens va bé com estan les coses. Comprenem que les solucions a certs problemes no poden ser immediates, que cal temps i omplir-nos de paciència. Però perquè la situació avanci cal empènyer-la. I, pel que sembla, fins ara ens ha fet mandra. Avui concloem, com fa un any, que ens falten dades. Avui comencem a treballar en quelcom que ja podíem tenir enllestit. Tranquils. Hi ha temps.