Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

El medaller de Batalla




Mentre allà fora passen coses com el Brexit, el Passeig dels Anglesos i el cop d’estat turc, l’alcalde Batalla i companyia no tenen res més a fer que retirar-li la Medalla d’Or a Franco. Ja saben, el vellet aquell de Polònia. L’episodi constitueix un compendi de l’exhibicionisme mel·liflu i oportunista amb què determinats polítics espanyols (i catalans) pretenen envernissar certa mala consciència. Un creia Batalla vacunat contra aquests gestos retòrics. Doncs resulta que no. Resulta que ni ell sabia de l’existència de la medalla, però que va ordenar que busquessin per si de cas, a veure si sonava la campana i podien muntar gratis el corresponent aquelarre. És fàcil imaginar-se el diàleg: “Senyor alcalde, que sí, que li vam donar la medalla.” “Que bé: així l’hi podrem retirar!”. Però a qui hauria de demanar explicacions Batalla no és al Govern espanyol, de qui pretén ara el retorn del tros de ferro, sinó als regidors que van transigir com conillets a concedir-li al dictador la més alta distinció, i als convilatans que no van dir ni piu. Segur que els té més a la vora. Potser fins i tot els coneix. Era aleshores, al 1966, quan el gest hauria tingut valor. Com deia Caracol, el torero a qui la locomotora del tren en què viatjava se li va posar xula a l’estació d’Atocha deixant-li anar una bafarada de fum, “esos cojones, en Despeñaperros”. Fer-ho ara, mig segle després, amb el vent a favor i sense jugar-s’hi ni un pèl de l’aixella, no és més que reescriure la història a l’estil de la damnatio memoriae, però sense la grandesa romana, és clar. La desoladora realitat és que la Seu (també) li va concedir la Medalla d’Or a Franco. Per molt que ara l’esborrin del medaller. I que tot aquest muntatge només ha servit per recordar la ignomínia a tots aquells que ni la sabíem.

Comentaris: 2

Comentaris

D'aquest escrit, prescindible com tots els que fà el Luengo, només em criden l'atenció dues coses.
La primera es que sembla que al Luengo ja li estava bé que La Seu d'Urgell continués tenint a aquell carnisser gallec entre els seus condecorats, cosa que ens diu molt de l'individu.
La segona, es graciós que aquesta llumbrera del periodisme cregui encara avui que la ciutadanía comptava per a rès en plè franquisme, per que ja em direu com s'hi hagués pogut oposar a l'any 1966, quan la gran notícia de l'any va ser la llei de premsa del Fraga.

Aquest periodista és dels qui millor fan la seva feina en aquest país. Treu temàtiques insospitades, independentment del que està "dans l'air du temps". Furga i es mulla exposant la seva opinió. No sempre compartida però sempre documentada. Jo li dic "olé tus" i gràcies!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic