He de reconèixer que aquest article és diferent dels que he escrit fins ara, no perquè aquestes línies que vostès estan llegint avui hagin de revelar una cosa substancial, ni molt menys. Al cap i a la fi, aprofito aquest espai per opinar sobre les poques coses que conec i sobre la visió que tinc del món en el qual vivim. Aquest article és diferent perquè és el número 250, gairebé exactament deu anys després del primer, cap a l'agost del 2016.
Mirant cap enrere, una de les coses que més em crida l'atenció d'aquest exercici que tant m'agrada fer cada quinze dies és que m'he adonat que em serveix per endreçar els pensaments. Cal triar el que, però també el com, i en aquesta cerca del que trobo que m'interessen més coses de les que a priori suposava. És clar que totes les persones tenim diferents valors, inquietuds i maneres de veure les coses, i amb aquesta vara donem forma a les nostres opinions, però això no és el més important. El més important és que puguem pensar.
És estrany que aquesta frase soni tan òbvia i alhora tan real en un moment en què tot el que ens envolta està més a prop de la secreció de dopamina gratis i constant, sense que sigui fruit de cap esforç, com és la gratificació buida i estèril de les xarxes socials. No importa, no canviarem aquesta dinàmica perquè tampoc contribuïm al fet que això succeeixi, sinó més aviat tot el contrari. L'essencial, dins d'aquest context, és que no perdem l'esperit crític; que no permetem que la rutina amb el seu ritme, a vegades salvatge, ens faci caminar mirant endavant sense analitzar res del que tenim davant. No ens hem de transformar en ratolins que caminen sobre una roda que no para de girar, que ni avança ni ens condueix enlloc, i que, per contra, ens fa suposar que el soroll que generem en els nostres perfils virtuals és un granet de sorra més que aportem perquè el món sigui millor. Res més llunyà de la realitat.
Ja tots sabem que consumim, gràcies al que ara es denomina biaix de confirmació, el tipus d'informació que volem sentir. Això sempre ha estat així. No importa, només centrem els esforços en una sola cosa: pensar, per no acceptar conclusions prèviament digerides i vomitades a través de filtres oportunistes i, la major part de les vegades, electoralistes. Siguem crítics, analitzem, contrastem i així, si tenim una mica de sort, podrem continuar mantenint aquest cert grau d'individualitat que ens caracteritza. Perquè el món avança i, amb ell, la tecnologia, IA inclosa. I si ja vivim envoltats de dades falses i no podem estar segurs de la veracitat del que veiem en fotos i vídeos, l'única eina que ens queda és la intel·ligència que, lamentablement, cada vegada més funciona com el sentit comú, que no és el més comú... Bé, ja ho saben.