Ara que ha arribat la primavera i que els dies s’allarguen, tot i la frescor vigent, molts andorrans aprofitem el cap de setmana per escapar-nos a la costa catalana.
Val a dir que tot i que els habitants del país tenim ànima de rodamons, una de les carreteres més transitades per anar a la costa és la C14 direcció Salou, Cambrils, Vilafortuny, Miami Platja o l’Hospitalet de l’Infant. En aquest tram de carretera els caps de setmana i els mesos que van de la primavera a la tardor, els vehicles amb matrícula andorrana omplen les vies i hom podria pensar que encara és a “casa”. Així,  venint de Montblanc i després de patir els camions, les files de vehicles a pas de puça per una llarga línia contínua, arribem a Alcover on ens espera una autovia divina. Allà els conductors ens podem desfrenar dels 16 quilòmetres anteriors petjant l’accelerador i delatant tots els vehicles que ens han alentit. Dit això, hem de reconèixer que no podem desmerèixer la fama que tenim els conductors andorrans amb la velocitat. 
Per molts, Alcover és doncs sinònim de l’inici de l’autovia i és l’indicador que estem prop d’Eldorado. Arribats a Alcover acaronem l’arribada a destinació i els nostres pensaments s’envolen amb el lleure, la platja, el far niente, l’esport, la festa, les trobades familiars o amb amics que ens esperen.
Ara bé, pocs saben que a Alcover hi va viure fa molts anys, del 1890 al 1920, un metge andorrà, Joaquim de Riba Camarlot. Joaquim de Riba va néixer a Ordino el 1856 a Casa Rossell. Persona inquieta i avesat a la modernitat, va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i a partir del 1890 va ser el metge d’Alcover. Mercès al seu tarannà, formació i vocació, el 1892 l’ajuntament d’Alcover el va nomenar metge i cirurgià de les famílies pobres, on una de les seves principals lluites va ser en favor de la higiene de les persones i dels productes i de la potabilitat de l’aigua. El 1903 va ser nomenat, a més, inspector de sanitat de la vila.
Però l’andorrà Joaquim de Riba va ser també un fotògraf empedreït i un testimoni privilegiat d’una època. L’ull curiós de Joaquim de Riba ens desvetlla elements de la vida quotidiana de les comarques de Tarragona de finals de segle XIX i de principis del segle XX. La va plasmar amb fotografies de monuments, d’indrets, de paisatges urbans i naturals i de retrats de persones espontànies fent activitats o formals fent posats. Així descobrim amb les seves fotografies com era el port de Tarragona a principis del segle XX, els treballadors i treballadores de la fàbrica d’espardenyes d’Alcover, les festes religioses com la processó de Corpus al Morell, la multitud a les places com la del Mercadal a Reus, els grups escolars tant de nenes com de nens, les famílies treballant al camp, els grups d’amics i d’amigues berenant a la fresca, els homes treballant el raïm a les cooperatives, les passejades per la platja de Coma- ruga.
El 1920, amb 64 anys, Joaquim de Riba va decidir tornar al seu país i es va establir a Ordino amb la seva dona on es va dedicar, fins que va morir el 1925, a fotografiar elements de la vida quotidiana al Principat d’Andorra.
Al museu municipal d’Alcover recorden la petjada d’aquest metge cirurgià andorrà i fotògraf d’unes vivències i d’una època. Però també és de justícia recordar que fa tretze anys, durant el 2005 i 2006, el Principat d’Andorra i la Generalitat de Catalunya van organitzar exposicions amb les fotografies d’aquest andorrà a diferents ciutats com Tarragona, Alcover, Reus, Valls o Andorra la Vella, i en van publicar un catàleg que mereix atenció.