Convindran que ha sigut una campanya llarga, monòtona, repetitiva. Així que no se sorprendran si els dic que el millor moment d’aquests quinze dies va ser dijous al matí, que em vaig escapar a la llibreria Idees. Li havia demanat a la meva amiga Pamela que em reservés De mica en mica s’omple la pica, que setmanes enrere vaig veure al punt d’intercanvi. Havia complert. I què?, diran. Doncs tot: és l’exemplar de la col·lecció El Cangur que ens van fer llegir a l’escola, devia ser a BUP, potser COU, abans o després del Mecanoscrit del segon origen, no sé. Conservava, i això és el millor dels llibres vells, les inicials del seu anterior propietari, R. B., una endreça, “València, 15-X-85”, escrita amb inconfusible lletra de batxiller, i dues fulles dels mesos de febrer i març del mateix any d’un calendari Myrga d’aquells tipus taco que portaven el sant del dia i un acudit o una dita més o menys constructiva al revers. Va ser emocionant, i he colat la novel·leta de Jaume Fuster, que no estava malament per a una època on els escriptors catalans encara en deien pispes, dels manguis, a dalt de la pila de pendents. Com comprendran, aquests dies he tornat gràcies a R. B. a la Barcelona preolímpica, i al padre Tuñón, que ens feia recitar-li cheek to cheek els nostres pecaditos. Al Javier, el Rubén i el Xavi, companys infatigables de tardes maratonianes de Subbuteo, i a certa tarda que l’Helena, la noia més maca de COU C, va acceptar que la convidés a xocolata desfeta al carrer Petritxol. Tot això i molt més que no hi cap aquí m’esperava a la llibreria Idees ocult com una càpsula del temps en el meu exemplar de De mica en mica... A canvi, per si els interessa, n’hi vaig deixar un de El andorrano, perquè després diguin que una novel·la no ja dolenta, sinó directament infumable, no serveix per res.
