Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Francesc Salvador

Francesc Salvador

Metge

 

 

El millor llibre: la teva lectura estiuenca




Fa uns dies un amic em va preguntar per quina raó feia tants mesos que no escrivia un article per al meu estimat BonDia. És cert, la vida corre tan ràpid i les conseqüències de la pandèmia són de tal magnitud que no queda temps per fer-ho tot.
Jo em sento molt deutor amb el personal d’aquest diari i els quatre fidels lectors de les meves disquisicions. Avui tinc un missatge. Us vull fer conèixer un dels llibres més meravellosos que han caigut a les meves mans. Us garanteixo que si el llegiu en sortireu molt enriquits. Per a mi ha sigut una gran font d’inspiració. Es tracta de El fin es mi principio, de Tiziano Terzani. Només us diré que possiblement n’hagi comprat més de 200 que he anat repartint entre amics i coneguts. Se subtitula Un pare, un fill i el gran viatge de la vida. Ens explica d’una manera extraordinàriament amena l’aventura d’una vida riquíssima i els anhels d’un home bo. Insatisfet amb una societat amanerada i amb pocs principis. 
Fou periodista d’una de les millors revistes del món, Der Spiegel, i com a tal va rodar pel món, en especial per als països asiàtics. Va tenir la dèria d’anar-se’n a la Xina perquè creia que l’experiment de Mao Tse Tung que perseguia la creació d’una societat més justa i més humana podia ser el camí per descobrir l’home nou que havia de salvar aquest món tan desgraciat. Malauradament va comprovar el fracàs d’aquesta revolució que va resultar amb la mort i la desgràcia de molts milions de ciutadans. 
També va estudiar nous intents per aconseguir un home nou que també van fracassar estrepitosament. Em refereixo a la revolució de Lenin, Stalin o a la de Fidel Castro. Tot plegat va fer que aquests homes, que havien començat perseguint un gran ideal, es convertissin en els assassins més sanguinaris de la història. 
La seva visió sobre la vida i la mort em va deixar astorat. Després de tornar a Itàlia, el seu país d’origen, amb un càncer i amb l’amenaça imminent de la mort a una edat relativament jove, és quelcom de sorprenent. Afirma rotundament que accepta el seu destí i que no acceptaria un tractament per curar-se. Ja havia viscut la vida i estava més que satisfet amb la seva biografia. Entre les moltes aventures que ens explica, és el temps que va passar en una caseta en un cim de l’Himàlaia envoltat per la neu i acompanyat per un Sadhu que el va ajudar a alliberar-se de tots els desitjos. Junts amb la solitud de les grans muntanyes de l’Himàlaia, practicaven la meditació. 
Al principi del llibre, el seu fill li pregunta si ha acceptat morir. Ell contesta que no li agrada aquesta paraula, que li agrada més l’expressió hindú de deixar el cos. “L’últim acte de la vida, que és el que anomenem mort, no em preocupa perquè m’he preparat per a ella i he pensat molt en ella”. 
L’obra discorre en un interessantíssim diàleg entre pare i fill i acaba amb una conversa en la qual es reitera que s’havia desfet dels desitjos i ha acabat descobrint que tot som un. Que quan mires les flors i l’herba no són flors ni herba, sinó una part gloriosa de la bellesa que és la vida.  Enmig d’aquestes consideracions l’home tanca els ulls i abandona la Terra. 
Els seus fills l’incineren i pugen a la muntanya de l’entorn meravellós en què vivien i estenen les cendres del que fou el seu pare. 
Amic, et recomano aquest llibre, et recomano aquesta lectura, et recomano que descobreixis que hi ha gent que busca un món millor i et recomano, si és possible, que t’apuntis tu també a la llista dels insatisfets i dels que volen que tinguem pau i justícia. 
Bon estiu.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic