Ningú, jo m’incloc, o només Chema de Lucas, sabia que arribaria com a cedit Xavier Castañeda. El base i també escorta, de pare mexicà i de mare nord-americana, no va poder repetir els bons números que va tenir amb el JL Bourg-en-Bresse amb 17,1 punts (segon màxim anotador de la lliga francesa), 3,5 assistències i 2,2 rebots per 14,1 de valoració amb un 44,4% d’encert en triples. L’equip dirigit per Ibon Navarro el va fitxar per substituir Tyson Carter, que va fitxar per l’Estrella Roja. A Màlaga, el de Chicago no va fer absolutament res. La seva condició física va cridar molt l’atenció, li va faltar gràcia i no va tenir recursos per marcar la diferència, però era pretemporada. Per tant, van apostar per la paciència. El seu caràcter introvertit, amb grans dificultats per comunicar-se, van fer que no s’adaptés mai. De fet, Ibon Navarro va bromejar dient que aconseguir treure-li una paraula era una tasca quasi impossible. L’Hiopos Lleida el va voler fitxar. De fet, van anunciar el seu fitxatge per després fer marxa enrere, ja que no va superar la revisió mèdica i va al·legar una tendinitis a l’espatlla dreta. Ni l’Unicaja Màlaga tenia informació d’aquesta lesió, i de cop i volta el BC MoraBanc anuncia el seu fitxatge quan el president Gorka Aixàs va dir que arribaria un escolta de gran nivell i que molts coneixien. A saber a qui es referia, ja que el ball de noms està sent un autèntic despropòsit. Va arribar Castañeda. Debuta i destaca contra Lleida, contra Baskonia juga un partit per oblidar i en el seu tercer partit contra el Madrid fa el seu millor partit a l’ ACB i es lesiona. Plaza perd el seu millor home i el Maroussi no obre la porta a Daryl Macon Jr. i ara sona Kassius Robertson aquí i a Saragossa. I el MoraBanc només necessita tornar a guanyar. Quines coses.
