L’espoli no es limitarà als clients estrangers que no van fer la regularització. Entre els clients andorrans atrapats a BPA i la resta de la banca andorrana també es rifa una retallada de 86 milions que les nostres autoritats oculten i que algú haurà de pagar.

Per una banda, com he anunciat repetidament, les nostres autoritats han culminat el que calia fer per causar un fort espoli als clients estrangers de BPA i de Vall Banc que no havien regularitzat els seus dipòsits. Han aprovat la llei d’intercanvi automàtic sense cap mesura transitòria per als clients atrapats a BPA/Vall Banc; l’INAF no exigeix a Vall Banc que compleixi les seves obligacions de liquiditat; l’AREB no fa el que cal fer per alliberar el compte corresponsal en dòlars als EUA ni el compte custodi de BPA a Credit Suisse amb tots els valors de renda variable que encara estan a nom de BPA; l’AREB segueix sense fer noves migracions de clients de BPA a Vall Banc, i clients de BPA-Vall Banc perdran centenars de milions d’euros, que es repartiran entre el fisc espanyol i el francès en forma de declaracions complementàries, de sancions i interessos, i entre els socis de Vall Banc si els clients renuncien a les seves carteres en favor del banc.

Molts milions a repartir i un comportament incomprensible de les nostres autoritats, que porten cadascú a treure les conclusions que consideri més adients. I que el senyor Cinca no ens vingui amb el seu discurs de bon nen que si els clients no ho van regularitzar és culpa seva i que suportin les conseqüències. ¿Cal que recordi els forts enfrontaments verbals que vaig tenir amb el senyor Toni Martí i amb vostè mateix quan jo intentava avisar els ciutadans que vostès estaven acordant l’intercanvi automàtic amb la UE i vostès ho negaven repetidament? Em van dir de tot quan en realitat vostès estaven amagant la veritat als ciutadans. ¿Cal recordar l’hemeroteca?

Però l’espoli també afectarà els clients andorrans de BPA i a la resta de la banca.

Segons els comptes mensuals presentats per BPA a l’INAF corresponents als mesos d’agost i de setembre del 2016, la gestió de les nostres autoritats hauria acumulat dins de BPA unes pèrdues de 86 milions addicionals a les ja carregades contra BPA al llarg del procés de resolució.

Aquestes pèrdues apareixerien un cop l’AREB ja ha deixat BPA sense capital social, sense reserves i sense accions preferents, de forma que BPA manca de recursos propis per fer front a aquestes pèrdues i qui hauria de fer-hi front serien els clients.

Per evitar part de la retallada “latent” que està sobre els caps dels clients de BPA, l’AREB hauria cobert 15 milions d’aquests 86 milions de pèrdues menjant-se les reserves que BPA va aportar al sistema de garantia de dipòsits.

Per tant, tenim una primera conseqüència: la resta de bancs hauran d’aportar aquests 15 milions al sistema de garantia de dipòsits en el termini màxim d’un any. De manera que, si encara no han fet aquestes aportacions, hauran de fer les anotacions comptables corresponents en el moment de tancar els comptes d’enguany.

Donat que l’AREB s’hauria menjat les reserves que BPA va aportar al sistema de garantia de dipòsits, és evident que aquesta partida no podia ser objecte del traspàs d’actius i passius entre BPA i Vall Banc. Un fet que ens porta a preguntar si Vall Banc hauria fet (o no) les aportacions corresponents al sistema de garantia de dipòsits o si estaria incomplint aquesta obligació i, en aquest cas, ¿per què l’autoritat competent no actua?

¿Què passa amb les pèrdues de 71 milions (86-15) que queden clarament reflectides en els resultats de BPA el setembre del 2016? Per donar resposta a aquesta pregunta, hem de considerar els aspectes següents:

1. Encara que l’AREB s’hagi “menjat” els 15 milions que BPA va aportar al sistema de garantia de dipòsits, aquest sistema continua sent responsable de garantir els primers 100.000 euros de cada compte de valors i dels primers 100.000 euros de cada compte de dipòsits de cada beneficiari de BPA. Cal recordar que si un compte té dos o més titulars, cada titular és un beneficiari d’aquests imports garantits.

2. Cada banc comptabilitza els diners que aporta al sistema de garantia com una reserva indisponible. Per tant és una partida comptable que forma part dels recursos propis del banc. Però si el sistema ha de fer front a garanties i donar diners a clients, aleshores aquests pagaments comportaran unes pèrdues comptables per a tot el sistema financer. Això explica que les autoritats financeres vagin amb molta cura abans de permetre que l’AREB apliqui una retallada als clients de BPA, donat que comportaria l’activació del sistema de garanties i les corresponents pèrdues a tot el sistema bancari andorrà.

3. Hi ha un mecanisme per reduir els efectes sobre el sistema de garantia. Donat que la garantia és d’un import fix per beneficiari i no és d’un percentatge del saldo del compte, el truc estaria a deixar dins de BPA un nombre reduït de clients amb uns saldos de valors i de dipòsits molt elevats. De forma que la retallada dels 71 milions es pugui aplicar a un nombre reduït de beneficiaris i que per tant es produeixin un nombre reduït de pagaments per les garanties mínimes dels 100.000 euros per beneficiari. Casualment, en aquests moments dins de BPA queda un percentatge alt dels comptes amb saldos més elevats i de comptes exclosos del sistema de garantia, com per exemple comptes de socis, administradors, societats vinculades, etc.

En aquests moments BPA té uns 1.800 clients bloquejats. Mentre un client està bloquejat per decisió administrativa o judicial, no pot reclamar les garanties del fons de garantia. Però en un moment o altre, l’AREB haurà d’acabar amb l’actual comèdia i haurà de fer la liquidació de BPA, com marca la llei. En algun moment l’AREB haurà d’aplicar la retallada dels 71 milions de pèrdues contra els saldos dels clients. En aquell moment, com menys clients quedin dins de BPA menys pagaments de 100.000 per beneficiari haurà de fer el fons de garantia i més retallada nominal haurà de suportar cada client que quedi al final de BPA. Una “loteria” francament estressant per a les 1.800 famílies que segueixen atrapades per decisió administrativa de les nostres autoritats. Evidentment, qualsevol persona que està bloquejada a Vall Banc està en una situació diferent ja que el bloqueig no es deu a una decisió administrativa sinó a una falta de liquiditat de la cartera en el seu banc. Per tant, podria anar contra la insolvència que pateix i exigir l’aplicació del sistema de garantia.

El ministre Jordi Cinca s’ocupa periòdicament de deixar molt clar que les decisions que porten a aquests bloquejos corresponen a l’AREB i a l’INAF. La retòrica ensucrada del nostre ministre es podria percebre com una manca de lleialtat vers unes persones bàsicament seleccionades per ell i que acabarien actuant com uns fusibles de protecció del nostre ministre. Pregunto obertament a les nostres autoritats financeres. A totes elles, inclosa la màxima autoritat financera d’Andorra:

1. ¿És veritat, o no és veritat, que BPA acumula avui dia unes pèrdues de 71 milions?

2. ¿És veritat, o no és veritat, que aquestes pèrdues de 71 milions sols es poden aplicar contra els saldos dels clients, un fet que activarà el sistema de garantia per uns imports de fins a 100.000 euros per compte de dipòsit, per compte de valors i per beneficiari?

3. ¿És veritat, o no és veritat, que avui queden uns 1.800 beneficiaris dins de BPA i que si no es traspassa un gran nombre de clients petits a Vall Banc abans de liquidar BPA resultarà que una gran part d’aquests 71 milions anirien contra el sistema de garantia i causarien les corresponents pèrdues a la resta de bancs?

4. ¿Hi ha o no hi ha una voluntat institucional de deixar dins de BPA uns pocs comptes amb grans saldos per minimitzar els efectes sobre el sistema de garantia i que uns pocs clients paguin la retallada dels 71 milions?