El ministre Espot, els llaços i la profilaxi groga
L’avantatge d’haver assistit des de la barrera al sensacional happening llacista, aquesta mena de Festa dels Súpers non-stop que s’ha muntat la secta groga, és que sabem on condueix: exactament, a la torre central del pont romànic de Besalú –el meu poble, ves per on– colonitzada des de fa mesos per un cartell XXL que reclama la llibertat dels presos que l’audaç Torra, l’admirador del Capità Collons, no ha tingut els... –ho dic?– de treure al carrer. Multipliquin això pels 900 municipis que hi ha a la Deep Catalonia i tindran una visió aproximada del que ens espera. És el que passa quan els bons s’arroguen el dret d’ocupar de forma permanent i exclusiva l’espai públic, amb l’escalf –es pot ser més cursi?– de les autoritats, l’entusiasta cobertura dels comissaris polítics de TV3 i els Mossos exercint de policia del règim. I a sobre es pensen que fan la revolució. Tot l’espai públic, perquè el somni humit del bon llacista és un cartell que abraci el territori català sencer, potser una mica més amunt i tot, a la manera de la cartografia a escala 1:1 que Borges imagina en un dels seus relats. Per això ens va semblar pintoresca, sí, però també oportuníssima, l’ocurrència del ministre Espot: al·legar motius de seguretat per retirar el kit llacista de la Vuelta està a l’alçada de les astúcies argumentatives del processisme. Ja saben: que els Mossos no van entrar l’1-O als col·legis perquè s’hi disputaven campionats de PlayStation and so on. Perquè sabem com acaba, tot plegat: amb el drap groc en suport d’un grapat de trilers penjant –el drap, no els trilers– del campanar de Santa Coloma. Si no t’agrada, et fots, i fatxa qui el tregui. I pretenen que els riguem les gràcies. Per això ja tenen TV3.