La gent del país andorrà coneixem poques o moltes llegendes d’Andorra, siguin la de la Serra de l’Honor, la de la Dama Blanca d’Aubinyà, la del castell de Sant Vicenç, la de l’estany d’Engolasters o la de la Creu dels Set Braços. Però les 54 llegendes andorranes que Roser Carol i un servidor vam inventariar en el llibre Llegendes d’Andorra, publicat per una editorial catalana i que aviat veurà la llum en nova edició a càrrec d’un segell andorrà, no esgoten totes les contalles llegendàries amb Andorra com a protagonista. Gràcies a l’historiador canillenc Domènec Bascompte, he pogut conèixer aquests dies una llegenda referida a la fundació d’Andorra, però no de la nostra Andorra, sinó de la de Terol, que de la nostra hauria pres el nom. Bascompte va viatjar fa anys a Andorra de Terol amb Pere Canturri i altres andorrans, i en van tornar amb informació referida a Sant Macari, el patró d’aquella vila, una imatge del qual, segons la veu popular, hi hauria arribat fa molts segles de la mà d’un pastor de casa nostra.
El 1739, en un llibre titulat Aragón, Reino de Christo y Dote de María Santísima, exaltado por la columna inmóvil de Nuestra Señora del Pilar, fra Roque Alberto Faci explicava la llegenda de la creació del poble d’Andorra de Terol. La resumim així:
En plena serra d’Arcos, en el lloc anomenat La Fuente, prop d’Albalate del Arzobispo, província de Terol, hi havia diverses alqueries i com que llavors era un terreny de pastura, hi anaven cada any amb els seus ramats els pastors transhumants de la Nobilíssima Vall d’Andorra, que eren acollits en aquelles cases.
En una de les alqueries s’albergava un dels majorals andorrans. Els amos de la casa tenien un fill afectat de trencadura, que plorava contínuament de dolor, cosa que afligia tant els seus pares que no deixaven d’implorar el favor de diversos sants perquè es curés. Però no aconseguien res, i van fer venir un curandero, que tampoc se’n va sortir. Llavors el majoral, compadit de veure el nen tan malalt, va assegurar que el remei es trobaria en el patrocini de Sant Macari, venerat a la vall d’Andorra com a patró dels trencats. Els pares van encomanar el nen al sant i al cap de poc temps es va curar.
Els pares del nen van demanar al majoral que l’any següent els portés d’Andorra una imatge de Sant Macari, i efectivament els la va portar. La gent de les alqueries va rebre el sant amb devoció i, col·locada la imatge en aquella casa, allà va fer molts miracles de curar trencadures i va ser conegut com Sant Macari d’Andorra. Amb el temps, es van instal·lar altres famílies al lloc i es va formar un poble, del qual Sant Macari d’Andorra va esdevenir patró i el poble va ser conegut simplement amb el nom d’Andorra. Així va néixer el poble d’Andorra de Terol.
El detall és que ni avui ni en temps històrics es coneix a la nostra Andorra cap advocació a Sant Macari. Com en tantes altres llegendes, hem de concloure tot somiant: “Se non è vero è ben trovato”.