Escric aquest article sense haver assumit la mort física d’Ángel Camino. A penes començo a acceptar que el cor immens de l’home s’ha aturat dues setmanes enrere i que l’obra immensa del creador (una gran quantitat de realitzacions de qualitat superior) s’interromp prematurament. La devoció amb què l’amic, l’artífex admirat s’ha dedicat a l’escultura i al gravat és sagrada. La brillant trajectòria, encara no prou reconeguda, l’excelsa sublimitat de la seva labor és producte de la conjugació de talent innat, aprenentatge permanent, treball incansable i reflexió constant. Les creacions es fonamenten en una perspectiva sensualista i conceptual profundíssima. No adscrit a modes fluctuants ni a moviments efímers, copsa i mostra essencialitats primordials, bagatge imprescindible per tal de recórrer el camí vital dignament. El missatger (l’àngel) caminant exemplifica la virtut de les arts: eleven a una categoria estètica superlativa, conviden a meditar al voltant del sentit de l’existència i magnifiquen mots com ara fascinació, entusiasme i estranyesa.
Vaig tenir la sort de conèixer l’Ángel en ocasió de l’exquisida iniciativa del llibre Ceci n’est pas une cremallera (2010). Artistes i escriptors es trobaven a les planes, dins la galeria Pilar Riberaygua i en carrers i places d’Andorra. Anna Riberaygua i Carme Tinturé me’l van presentar a Sant Martí Sarroca. Vam congeniar a l’instant. Al santuari que conté eines, materials i productes acabats, vaig acariciar formes i volums que desvetllaven frases i silencis. Després he tingut el privilegi que el missatger hagi inclòs versos meus dins de missatges seus i he compost textos al·lusius per a preciosos catàlegs. Sobretot, he gaudit de la cadència pausada de la conversa que sempre hem anat reprenent, de l’observació de les peces i del relat de projectes que ell, amb la complicitat amorosa de la Mercedes, malgrat les decepcions acumulades, mai no ha deixat d’albirar.
No puc ni vull separar afecte personal i anàlisi objectiva. Cada vegada que contemplo una construcció seva, directament o de manera virtual (a angelcamino.com apareix gairebé tot), sensacions i pensaments s’envolen, i en els escrits apassionats anhelo una síntesi que ultrapassi la veritat epistemològica gràcies a l’expressió del sentiment veritable.
Ara plorem desconsoladament i ja enyorem el trist somriure i la veu greu i baixa que ens interpel·la, però continuarem difonent el llegat d’Ángel Camino. En un inici de recorregut de descoberta, recomanem, per exemple, el present al claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès, on la majestuositat de les manufactures dialoga amb poemes (fins al 31 de juliol); el futur al curt íntim de Pep Puig El taller de l’artista (vimeo.com) o el passat al magnífic reportatge de Rosa Alberch i Meri Bellosta sobre l’última exhibició al Principat (andorradifusio.ad). Des de la nit eterna, l’àngel il·lumina somnis.
