Fa molts anys que no puc treure’m del cap el destí de les despulles d’una de les nissagues més importants de la història d’Andorra, el Pirineu i el sud d’Europa, la dels comtes de Foix. De ben jove, va ser la lectura del De Caboet a París, passant per les Valls d’Andorra, d’Esteve Albert, qui em va posar sobre la pista del destí final dels nostres senyors del nord. Parlava d’una abadia anomenada Bolbona, que havia estat el panteó de la nissaga. 

Durant anys vaig preguntar sobre la ubicació del monestir, sense cap resposta clara. Cal matisar que estàvem en plena dècada dels anys 80 del segle passat, jo tenia uns quinze anys. Fins i tot vaig demanar ajuda a Roser Jordana, que en aquell moment capitanejava el Sindicat d’Iniciativa. Gràcies a ella, vam trobar una primera pista, a la localitat de Maseras. Tanmateix, des d’aquella localitat van advertir-nos que no hi quedava pràcticament cap rastre de l’edifici, perquè havia estat arrasat pels hugonots segles enrere.

Roger Bernat I havia planificat el panteó per la seva família, com a símbol de poder de la mateixa. Fins i tot va arreplegar els cossos dels titulars anteriors per dur-los a l’abadia. Ja els teníem localitzats. Però la resposta que li van donar a l’enyorada Roser des de Maseras va ser decebedora, i no vaig tenir més remei que resignar-me durant dècades.

Fa pocs anys, passejant pels carrers de la vila de Foix, vaig adquirir una petita joia bibliogràfica: Boulbonne, le Saint-Denis des Comtes de Foix, escrita pel desaparegut Roger Armengaud. En aquesta magna obra, l’autor fa un recorregut per la història del monestir i la seva indissoluble relació amb la casa comtal. Ens explica que un cop destruïda la primera abadia, se’n va construir una altra uns quilòmetres més a l’oest, prop de la localitat de Santa Gabèla, i que un cop acabades les obres de la nova església abacial, les despulles dels comtes de Foix hi van ser traslladades des de Maseras, el 17 de maig de l’any 1753. Trenta anys després vaig tornar a localitzar-ne la pista! 

Però de nou, la decepció: l’església del monestir va quedar molt tocada durant la Revolució Francesa i finalment va ser enderrocada durant el primer terç del segle XIX. Altre cop un carreró sense sortida. 

Tanmateix, la lectura acurada de l’obra d’Armengaud va regalar-me, una esperançadora tercera pista. En el seu detallat llibre, hi ha un plànol de tota l’abadia en el seu moment d’esplendor, inclosa l’església. En aquest document queda perfectament localitzat el panteó dels comtes en un extrem del creuer en el costat de l’evangeli del temple. Per tant, hi ha una possibilitat més que probable de poder trobar les restes dels nostres comtes de Foix. Una simple prospecció arqueològica podria treure´ns el dubte, i recuperar, per després dignificar, aquests històrics cadàvers. Ben segur que seria un esdeveniment històric, ja no només per les bones gents del país foixenc, sinó també per gent de banda i banda, i d’extrem a extrem de la serralada, inclosa Andorra, que tants vincles històrics i culturals hem tingut amb aquesta dinastia.

A més, si l’operació es dugués a terme, i tinguéssim èxit, es podrien traslladar les restes mortals a Sant Volusià de Foix, edifici tan unit amb els comtes: un espai on es feien juraments, pactes d’estat i confirmació de privilegis.

La candidatura conjunta podria ser el moment oportú per fer-ho. Si voleu, teniu l’exemple recent de la tasca feta al monestir de les Avellanes i la recuperació del panteó comtal d’Urgell. Aquest projecte, més enllà de rescatar un llegat artístic, ha engegat un fantàstic sentiment de pertinència aglutinador entre la gent dels antics territoris del comtat.

Recordem, com deia el professor Claude Delpla, que som "deux pays fréres, una même civilisation". Tenim un llegat comú, sovint oblidat i desunit. Valdria la pena intentar-ho, no? Tocoy-se gausos!