Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Josep Maria Escribano

Josep Maria Escribano

Pianista i director artístic de la Temporada de Música i Dansa

 

 

El mocador de Marilyn Monroe




Avui no parlaré de cap pel·lícula, sinó d’una obra teatral titulada El mocador de Marilyn Monroe, estrenada el 2018 al Théatre de la Comedie Italienne de París, un espai escènic situat des del 1980 al número 17 de la Rue Gaîté, una bombonera  de color blau a l’estil barroc venecià del temps de Carlo Goldoni en ple segle divuit. Attilio Maggiulli, un ex-actor italià alumne de Giorgio Strehler,  és el  propietari de la sala al cor de Montparnasse; juntament amb la seva esposa Helene Lestrade, ja el 1974 l’havien obert a l’Avenue du Maine. 
Com que  la història  de la qual us vull parlar té molta gràcia, permeteu-me que us expliqui la mica que en conec. Començaré per l’obra teatral escrita pel dramaturg Fabio Fabi, que tracta d’una adolescent que visita la seva àvia i conversant totes dues, la padrina, que ja fa temps que perd el cap i que es creu Marilyn Monroe, explicarà a la neta els seus èxits artístics i idil·lis amorosos. El mocador de Marilyn era interpretada per Helena Lestrade en el paper d’una Marilyn de 90 anys i Valentine Vandelli en el rol de la  joveneta. Dos anys més tard, La Comédie Italienne travessaria problemes de tresoreria i encara no havia arribat el confinament de la població a causa del coronavirus que castigaria severament les sales d’espectacles i l’oci en general.
La Covid-19 ha fet estralls en tots els àmbits,  i el món de la cultura ha hagut de reinventar-se prenent mesures dràstiques de funcionament o senzillament tancar locals gestionats per la iniciativa privada. Per posar un exemple, La Comédie Italienne va haver de desprendre’s d’un objecte molt preuat per sobreviure: un mocador de l’estrella més sensual de Hollywood, un objecte personal que la coqueta Lorelai Lee utilitzava a la pel·lícula Els Cavallers les prefereixen rosses, dirigida per Howard Hawks l’any 1953. Sense cap més sortida,  el mocador en qüestió va haver de subhastar-se i per sort  un fetitxista anònim admirador de la Marilyn va desemborsar 300.000 euros per fer-se amb la peça de seda,  cosa que va permetre a Maggiulli reflotar temporalment la Comédie Italienne. Tot aquest episodi el coneixem gràcies al diari Le Figaro, que es va fer ressò de la  situació financera del teatre i de l’operació de venda del singular objecte que havia estat exposat gairebé 40 anys al hall del teatre  com a talismà de la sort i reclam de clients. 
El mocador,  amb brodats florals i puntes de coixí,  també té la seva pròpia història. Pel que sembla, la Marilyn se’l va deixar a un dels lavabos de l’hotel Waldorf Astoria l’any 1960;  casualment  va ser trobat per un conserge de l’establiment de Park Avenue, que anys després el  lliuraria a un gran fan de l’actriu, Andy Warhol, l’artista del pop art, que més endavant l’entregaria al galerista Leo Castelli. A l’any 1983 Castelli el regalaria a Attilio Maggiulli arran de llogar-li un espai teatral al Soho de Nova York.  D’una manera o altra, el mocador portaria sort a Maggiulli,  que no es veuria abocat a col·locar el cartell de “Local en venda”. El que no sabem és si la peça de seda portava també unes gotes de Chanel 5 com acostumava a posar-se el mite eròtic abans de dormir. El que em té intrigat és  que la Marilyn no demanés a la recepció de l’hotel si algú s’havia trobat el mocadoret. No m’estranya que algú arribi a pensar fins i tot que mai va ser de la Marilyn, però com diuen en italià se non è vero, è ben trovato.
M’imagino que per a Maggiulli devia ser especialment dolorós desprendre’s d’un objecte íntim i personal de la Marilyn després de tant temps exposat al hall del seu local i sabent  que havia passat per tantes mans il·lustres. I suposo també que el seu nou propietari  deu sentir-se orgullós d’haver evitat que un espai tan emblemàtic de París baixés definitivament la persiana. No obstant això, i pel que sabem, avui per avui La Comédie Italienne està en venda amb la condició que els nous titulars respectin la continuïtat teatral durant vuit mesos a l’any; sembla que en aquest punt hi ha bona entesa entre les parts. Des d’aquí els desitgem la mateixa sort que va portar, en el seu moment, el mocador de la Marilyn.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic