El model penitenciari noruec

Un dels millors països on fixar-nos en la reinserció social i rehabilitació de les persones privades de llibertat és Noruega. Investigant sobre les diferents taxes de reincidència delictiva durant els primers 5 anys em va cridar molt l’atenció el seu 20%. 
Aquesta taxa és la més baixa del món i cada any baixa més. Si la comparem amb d’altres, com la del Regne Unit (46%) o la dels Estats Units (76%), és significativament rellevant. Andorra, de moment, no disposa de dades. Per altra banda em va sorprendre que la mitjana d’estada a les presons és de 8 mesos, són ben poques les persones que arriben o superen l’any, i a tot l’Estat noruec només trobem 94 persones en situació de presó preventiva.
De fet, no és el primer cop que els països nòrdics exemplaritzen amb pràctiques socioeducatives que resulten del tot exitoses entre la seva població, així com el seu model educatiu. I això em va fer pensar en què ens hem de fixar. 
Una de les presons de més alta seguretat és la de Halden. Aquest centre està situat a dues hores d’Oslo, a prop amb la frontera amb Suècia, i es tracta del centre penitenciari més gran de Noruega. Si feu una cerca a internet, a primera vista, impacta el seu mobiliari i la distribució de les cel·les. A les finestres no tenen barrots i a les zones comuns hi ha mobiliari per a l’acomodació com sofàs i tauletes. Alguns –en totes les societats sempre hi ha els més resistents al canvi– la qualifiquen de luxosa i amb molt poca duresa amb les persones privades de llibertat; però és la presó catalogada com la més humana i és la més exitosa del món. I les dades sobre la reincidència ho demostren. Entrant una mica en detall, al voltant dels 250 interns de Halden participen dels diferents tallers: cuina, estudis de música i preparació laboral. I ho fan amb totes les eines metàl·liques necessàries, incloent-hi els ganivets a la cuina. I és que un dia a la presó no hauria de ser, sempre que sigui possible, diferent al seu dia a dia. 
Una altra de les causes de la baixa reincidència delictiva a Noruega és la inversió de l’Estat a les institucions penitenciàries. L’Estat noruec inverteix tres vegades més als seus centres penitenciaris en comparativa als Estats Units, amb aproximadament dos milions dos-cents mil presos, tal com indica el Cera Institute of Justice. 
De fet, si els interns han de tornar a la societat, la inversió en la reinserció és molt important. I aquest missatge és el que s’ha de treballar per fer entendre a la societat que la presó és una institució més amb una labor socioeducativa molt important. 
A Andorra hem passat d’un model exclusiu de guàrdia i custòdia a les dependències de la casa de la Vall a un model que gradualment va centrant-se en els interessos globals de la societat. Encara queda fer un salt més qualitatiu i treballar vers la reinserció amb la persona com a centre d’intervenció. Una persona jutjada per un delicte contra la salut pública no necessita la mateixa intervenció que una persona jutjada per un delicte de robatori. 
És per aquest motiu, i tal com la premsa ens recordava ara fa uns dies, que mitjançant la labor dels tècnics, la direcció del centre i la dels agents es treballa per la reinserció de les persones a través de diferents convenis amb empreses com Desplom, Andorra Telecom, Bomosa i el Comú d’Escaldes-Engordany. Com també en la seva formació. 
Les persones privades de llibertat no són uns privilegiats en l’accés al món laboral i hem de canviar el discurs si volem contribuir a la seva reinserció, especialment el demagog. El fet de passar per una situació com és estar privat de llibertat dificulta la seva reincorporació laboral i sofreixen discriminacions plenes d’estigmes socials i/o personals. I aquesta és la pitjor de totes les presons.